“Érase una vez”, un concert que ens conduirà al cor del nen que portem a dins i que ens acompanya en el nostre viure.
En aquests temps d'ignomínia a escala planetària en què la crueltat s'estén per tot arreu freda i robotitzada, Paco Ibáñez, reivindicant l'humanisme davant de la barbàrie del segle XXI, ens ofereix a través de les seves cançons un espai d'amor i llibertat, un espai de resistència davant de la injustícia, la violència i l'horror.
Llegenda viva i punt de referència per a diverses generacions, vestit de negre, guitarra a la mà, sobre un escenari de bella i sòbria escenografia, Paco Ibáñez acompanyat de grans músics (que amb sensibilitat recreen alguns dels seus temes), ens regala cançons d'amor, de pur existencialisme, de lluita i resistència... que embolicades en els ritmes dels instruments i la força de la poesia evocaran la cruesa i la tristesa, però també la il·lusió, l'amor i l'esperança...
La seva veu obre per a tothom una porta misteriosa i secreta, la silenciosa i enlluernadora entrada cap a la poesia... la porta de la llibertat!
Paco Ibáñez continua sent un far per orientar-se, la seva veu i les seves cançons convertides en himnes continuen sonant cada cop que sorgeix un clam davant la barbàrie. Són ja tres generacions de joves que ho han descobert i continuen descobrint-ho en la recerca del que tots continuem necessitant: la paraula.
“Érase una vez”, un concert que ens conduirà al cor del nen que portem a dins i que ens acompanya en el nostre viure.
En aquests temps d'ignomínia a escala planetària en què la crueltat s'estén per tot arreu freda i robotitzada, Paco Ibáñez, reivindicant l'humanisme davant de la barbàrie del segle XXI, ens ofereix a través de les seves cançons un espai d'amor i llibertat, un espai de resistència davant de la injustícia, la violència i l'horror.
Llegenda viva i punt de referència per a diverses generacions, vestit de negre, guitarra a la mà, sobre un escenari de bella i sòbria escenografia, Paco Ibáñez acompanyat de grans músics (que amb sensibilitat recreen alguns dels seus temes), ens regala cançons d'amor, de pur existencialisme, de lluita i resistència... que embolicades en els ritmes dels instruments i la força de la poesia evocaran la cruesa i la tristesa, però també la il·lusió, l'amor i l'esperança...
La seva veu obre per a tothom una porta misteriosa i secreta, la silenciosa i enlluernadora entrada cap a la poesia... la porta de la llibertat!
Paco Ibáñez continua sent un far per orientar-se, la seva veu i les seves cançons convertides en himnes continuen sonant cada cop que sorgeix un clam davant la barbàrie. Són ja tres generacions de joves que ho han descobert i continuen descobrint-ho en la recerca del que tots continuem necessitant: la paraula.