Cal fer alguna cosa, però quina? La paràlisi potser sigui l’arma més eficaç de l’extrema dreta, en un moment en què les polítiques reaccionàries tracten d’imposar-se en l’imaginari col·lectiu com un esdeveniment inexorable. En aquest curs de creació, proposem d’endinsar-nos col·lectivament en les fantasmagories que envolten els moviments d’extrema dreta, tot descomponent els seus imaginaris apocalíptics. A partir d’un punt de partida comú i d’una bateria d’exercicis, la metodologia del curs es basarà en la translació constant d’idees d’un format a un altre, tot experimentant amb mitjans escènics tan diversos com l’espai, el moviment, la imatge, l’escriptura o el disseny tecnològic, i a través d’estratègies com l’escalat, l’apropiació o la cerca de possibilitats lúdiques o performatives.
El curs no està plantejat com un curs de construcció dramatúrgica convencional, en el sentit de progressar cap a un tot, sinó més aviat com un joc de traduccions i translacions entre mitjans diferents. La idea és anar generant materials diversos i, finalment, a l’última part del curs, fer un exercici de selecció i muntatge entre totes les participants per articular una dramatúrgia a partir dels fragments.
Cal fer alguna cosa, però quina? La paràlisi potser sigui l’arma més eficaç de l’extrema dreta, en un moment en què les polítiques reaccionàries tracten d’imposar-se en l’imaginari col·lectiu com un esdeveniment inexorable. En aquest curs de creació, proposem d’endinsar-nos col·lectivament en les fantasmagories que envolten els moviments d’extrema dreta, tot descomponent els seus imaginaris apocalíptics. A partir d’un punt de partida comú i d’una bateria d’exercicis, la metodologia del curs es basarà en la translació constant d’idees d’un format a un altre, tot experimentant amb mitjans escènics tan diversos com l’espai, el moviment, la imatge, l’escriptura o el disseny tecnològic, i a través d’estratègies com l’escalat, l’apropiació o la cerca de possibilitats lúdiques o performatives.
El curs no està plantejat com un curs de construcció dramatúrgica convencional, en el sentit de progressar cap a un tot, sinó més aviat com un joc de traduccions i translacions entre mitjans diferents. La idea és anar generant materials diversos i, finalment, a l’última part del curs, fer un exercici de selecció i muntatge entre totes les participants per articular una dramatúrgia a partir dels fragments.