Blog

Dolores Sánchez, arpista
Notícies

Dolores Sánchez, l'arpista de l'Orquestra Pau Casals

Tot estudiant d'arpa del Conservatori Municipal de Música de Barcelona té un cert sentiment de família que és causat pels nostres mestres avantpassats, i jo com a deixeble d'arpa a la institució esmentada, en sóc testimoni.

Recordo com si fos avui mateix la primera classe d'arpa, el perfum de fusta, aquell bell instrument i una foto en blanc i negre a la paret d'una senyora, irrellevant per a molts, i ja oblidada, és la foto de la primera professora d'arpa al conservatori: la Dolores Sánchez, per a nosaltres i familiarment, tia Lola.

El nexe directe i la germanor amb la Dolores Sánchez ens ve donat per l'arpista Maria Lluïsa Sánchez (1922-2021) que ens va deixar aquest passat mes de gener amb 98 anys. Una dona bella per naturalesa amb una salut de ferro, de qui he tingut la gran sort d'aprendre, rebre una font d'inspiració i compartir conversacions úniques. La Maria Lluïsa també va col·laborar amb l'Orquestra de Pau Casals, i quan recordava el mestre se li il·luminaven els ulls, mostra d'una gran devoció. 

A més va ser l'última supervivent dels membres fundadors de l'orquestra Toldrà,  i va ser-ne l'arpista des de la fundació de l'orquestra municipal el 1944 (actual OBC) fins a la seva jubilació 1984.

Per una altra banda Maria Lluïsa Sánchez va ser deixeble d'arpa de la seva tia-àvia Dolores Sánchez, de qui ens ha fet arribar el seu mestratge i la tota seva història.

Dolores Sánchez, l'arpista de l'Orquestra Casals, va néixer a Salamanca a finals de la dècada dels 1870, a una família de músics: el seu pare, era director d'orquestra i veient que l'arpa era un instrument minoritari i molt apreciat per la Burgesia es va traslladar a París a estudiar arpa amb Conrad-Prumier. Més tard en tornar va ensenyar a tocar l'arpa a les seves dues filles, Juana i Dolores Sánchez.

A finals del segle XIX tota la família es va traslladar a Barcelona i les germanes Sánchez van començar a fer d'arpistes al Gran Teatre del Liceu, aleshores anomenat Liceo Filarmónico Dramático.

L'any 1886 el mestre Rodoreda va fundar l'escola municipal de música de Barcelona, institució que s'acabarà convertint en el Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. A la seva fundació només estava previst l'ensenyament dels instruments propis de banda, per abastir la Banda municipal, a més del violí, viola, violoncel i piano.

Va ser el febrer del 1928 quan el conservatori que s'havia traslladat al xamfrà barceloní de Bruc-València, s'hi va començar a impartir classe d'arpa. Una anècdota que ens fa posar en context de l'època és que primerament la plaça de professora d'arpa va ser assignada a dit a una dona de l'alta societat, però musicalment poc formada. 

Dolores Sánchez, qui ja treballava regularment a l'orquestra sota la direcció de Pau Casals i tenia un gran domini del seu instrument, no va estar gens d'acord.

De tal manera que durant tota una setmana es va dedicar a portar la seva arpa amb un carro de cavalls al lloc on dinaven els membres l'equip directiu del conservatori. Se situava davant d'ells i els oferia un concert d'arpa. I en acabar deia: "Así se toca el arpa", i marxava.

L'equip directiu del centre es va adonar de la personalitat i talent de Dolores Sánchez i finalment li van concedir la plaça on va impartir l'ensenyament de l'arpa fins a la seva jubilació l'any 1939. Era reconeguda per la musicalitat de les seves alumnes i per ser una professora molt exigent i estricta. Mentre ella va donar classes al Conservatori, la seva germana Juana es dedicava a fer classes a domicili a l'alta burgesia com la família Burés i Juncadella. En el llibre de registre de compra de les arpes Érard de París trobem una arpa comprada el 1902 per les germanes Sánchez a Barcelona.

Detall del text del llibre de vendes de la casa Érard que indica la compra d'una arpa per les germanes Sánchez
Detall del text del llibre de vendes de la casa Érard que indica
la compra d'una arpa per les germanes Sánchez.

Observant la foto grupal de l'exposició del centenari de l'Orquestra Pau Casals creiem que tots són homes, però hi ha una única dona infiltrada, la número 41. Sí comparem el seu cabell i sobretot la seva alçada, a la foto grupal anatòmicament es veu que està dempeus, però és de baixa estatura (a les  dues úniques fotos individuals que conservem de la Dolores amb l'arpa, ella arriba al colze de l'instrument, serien 160 cm aproximadament). A la foto grupal de l'Orquestra Pau Casals va vestida amb uniforme d'orquestra com els homes, no obstant la pitrera del vestit es veu clarament aixecada i arrodonida per l'anatomia del cos de la dona. És ella, Dolores Sánchez. 

Aquí us mostrem les dues fotografies que conservem de la Dolores, la de l'aula d'arpa al conservatori, i una a la revista Feminals on surt amb les seves deixebles, la revista número 22, de novembre de l'any 1909. Aquestes dues fotos on la fesomia es veu clarament, ens demostren que la número 41 de l'Orquestra Pau Casals, és ella: la tia Lola.

Dolores Sánchez, a la revista Feminals
Dolores Sánchez, a la revista Feminals