Aprofitament alimentari
Quan parlem de malbaratament alimentari ens referim, dit de forma senzilla, al fet de no llençar menjar. És a dir, no llençar aquells aliments que són aptes per al consum humà. No es considera malbaratament llençar restes de menjar com ara ossos, espines, cloques, pells de verdures i fruites, ni tots aquells residus orgànics no aprofitables després d’haver-ne fet un ús responsable.
A Catalunya, cada dia es llencen uns 720.000 kg de menjar, més de la meitat a les llars, però també als restaurants, bars, serveis de càtering i comerços. Aquests aliments desaprofitats, que sumen un total de 262.000 tones anuals, equivalen a les necessitats alimentàries de 500.000 persones durant un any.
Les conseqüències de malbaratar els aliments van més enllà dels evidents impactes socials que comporta. Tot el procés de producció, emmagatzematge i transport deixa una important petjada ecològica. Quan llencem menjar, també estem llençant els recursos que s’han destinat a la seva producció –sòl, aigua i energia- i estem contribuint de forma indirecta a l’increment d’emissions de CO2 a l’atmosfera. Aquest impacte es multiplica si la quantitat d’aliment que llencem és important, ja que com més lluny es produeix l’aliment, més emissions de CO2 associades al transport es generen.
Seguint uns consells d’aprofitament simples contribuirem a reduir el malbaratament alimentari a la ciutat de Barcelona i, així, evitarem els impactes socials, ambientals i econòmics negatius que comporta llençar el menjar.
