Què s’hi pot llençar:

ampolles i bosses de plàstic, envasos de iogurt, llaunes de begudes, brics, xapes de metall, paper d’alumini, paper de plàstic transparent, safates de porexpan, plats i gots de plàstic, etc.

Què no s’hi pot llençar:

joguines, mànegues de regar, tubs, materials com cintes de vídeo i CDs, i envasos de productes perillosos (dissolvents o pintures), etc.

Els envasos es porten a les plantes de triatge, on se separen els diferents materials mitjançant la combinació de tècniques òptiques, mecàniques i manuals. Els diversos materials seleccionats són compactats, embalats i distribuïts als centres de triatge.

Què s’hi pot llençar:

envasos i caixes de cartró, diaris, revistes, llibretes sense espiral metàl·lica, sobres, bosses de paper, folis, paper de regal, etc.

Què no s’hi pot llençar:

paper i material brut, com ara tovallons de paper o paper de cuina tacats d’oli, que van al contenidor marró. Els brics i el paper d’alumini van al contenidor groc.

Els residus recollits en el contenidor blau es porten a les plantes de reciclatge, on es converteixen en grans bales de paper triturat. Aquestes bales es posen en remull per obtenir pasta de paper, que es cola per filtrar-ne els materials fèrrics. La pasta resultant s’asseca, es planxa i se’n fan bobines, que es distribueixen a les fàbriques papereres per tenir una nova vida útil.

Què s’hi pot llençar:

envasos i ampolles de vidre, sense taps ni tapes.

Què no s’hi pot llençar:

vasos trencats, vidres plans, miralls, restes de ceràmica, plats, bombetes, fluorescents, etc.

El vidre recollit es duu a la planta de reciclatge, on es neteja, se n’extreuen els materials fèrrics amb uns imants i es tritura fins a convertir-lo en pols (vidre seleccionat, net i mòlt), que permet fabricar envasos de vidre exactament iguals que els originals per fer ampolles, pots o bombetes, entre d’altres.

 

Què s’hi pot llençar:

restes de carn, peix, pa, fruita, verdura, marisc, closques d’ou i de fruita seca, taps de suro, bosses d’infusió, marro del cafè, paper de cuina i tovallons tacats d’oli, restes de jardineria, etc.

Què no s’hi pot llençar:

restes d’escombrar, cabells, bolquers i excrements d’animals, que van al contenidor gris. 

Els residus d’origen vegetal i/o animal son susceptibles de degradar-se biològicament, com les restes de menjar i de jardineria. És una fracció de residus molt rellevant, ja que constitueix la tercera part dels residus que generem a la nostra llar. Aquests residus es duen als ecoparcs, on es converteixen en compost i en biogàs.

 

Què s’hi pot llençar:

burilles, compreses, bolquers, restes d’escombrar, cotó, cabells, bolígrafs i llapis usats, excrements d’animals.

Què no s’hi pot llençar:

bosses d’infusió, paper de cuina brut d’oli i restes de menjar, que van al contenidor marró. Restes de fusta, CD, envasos que contenen materials tòxics i perillosos, o roba, que van als Punts verds.

Al contenidor gris hi van tots aquells residus que no es poden recollir de manera selectiva. Tots els residus es duen als ecoparcs, on se separen els tots aquells materials que es poden reciclar. Els residus del contenidor gris que no poden ser reciclats han d’anar als abocadors o han de ser incinerats. L’idoni és que aquests tractaments finalistes serveixin únicament per als residus que no es poden reutilitzar o reciclar.