Reduïm el malbaratament

Reduir el malbaratament alimentari és prioritari per fomentar la sostenibilitat ambiental en totes les etapes de la cadena alimentària. Actualment, una tercera part dels aliments que es produeixen cada any al món es llencen. Per tal de revertir aquesta tendència cal planificar i preveure com comprarem els aliments i com els conservarem per tal de garantir-ne el seu consum.

També és important promoure’n el seu reaprofitament per tal que el percentatge d’aliments que acabin a les escombraries sigui mínim.

Consulteu les propostes següents per tal de reduir el vostre índex de malbaratament alimentari.

  • El grup de fruites i verdures representa quasi bé la meitat del que mengem. Comprar les quantitats adequades de fruites i de verdures i conservar-les correctament són algunes de les estratègies per reduir-ne el malbaratament.

    COMPREM BÉ

    • Planifiquem prèviament quines fruites i verdures volem i revisem el que ja tenim a la nevera.
    • Triem les fruites i verdures locals i de temporada. Els productes locals escurcen passos de la cadena alimentària, de manera que s’eviten punts de malbaratament degut al transport o l’emmagatzematge. A més, el consum de producte locals redueix la petjada de carboni i incideix directament sobre l’economia a escala local.
    • Comprem fruita i verdura sense envasar. Evitarem generar residus innecessaris i comprarem la quantitat que realment necessitem.

    CONSERVEM BÉ

    • Conservem les fruites i les verdures als calaixos o prestatges de la nevera on la temperatura és més elevada. 
    • Rentem i eliminem les parts no comestibles de les fruites i les verdures abans de guardar-les al congelador. Si les guardem en porcions petites evitarem descongelar tot el producte quan només en volem consumir una part.
    • Guardem al rebost totes aquelles fruites i verdures que no es recomana guardar a la nevera, perquè les baixes temperatures fan que perdin les seves propietats. El rebost ha de ser un espai sec, ben ventilat i sense llum solar directa.

    HO APROFITEM TOT

    • Elaborem sofregits, gaspatxos o afegim a un brou aquells tomàquets que han madurat massa.
    • Decorem els plats amb restes de cremes de verdures que han sobrat d’altres àpats.
    • Preparem melmelada amb les fruites i verdures al final de la temporada.
    • Congelem la fruita per fer-ne sorbets o batuts de diferents sabors.
    • Aprofitem la fruita molt tocada o molt madura per fer-ne sucs variats o una macedònia.
    • Reutilitzem les pells i peles de la fruita per aromatitzar sucre, cremes dolces o guisats. També les podem bullir per fer-ne un te.
       

  • La carn representa de mitjana una desena part del menjar que una persona adulta consumeix al llarg de l’any. La carn fresca és la més consumida i els productes elaborats es consumeixen en menor quantitat.
    Quan llencem carn a les escombraries, no només llencem aquest aliment, sinó que de manera indirecta també estem llençant els cereals i l’aigua que s’han necessitat per produir-la i contribuïm a l’increment de l’ocupació innecessària del sòl.

    COMPREM BÉ

    • Planifiquem prèviament la quantitat de carn que preveiem consumir.
    • Pensem el tipus d’àpat que volem cuinar, ja que el tipus de carn més adequat per a cada plat és diferent i els preus també.
    • Triem, sempre que sigui possible, carn sense envasar per comprar la quantitat que realment necessitem.
    •  Informem-nos de la procedència de la carn. Triar carn de ramaders locals o propers permet reduir la petjada de carboni i també permet reduir el temps que transcorre entre la planta de processat fins que la carn arriba a l’establiment de venda.

    CONSERVEM BÉ

    • Guardem la carn i els productes carnis elaborats al prestatge inferior de la nevera, on la temperatura és més baixa, dins un recipient hermètic que contingui una reixeta a la part inferior per separar el líquid que desprèn la pròpia carn.
    • Congelem la carn i els productes carnis elaborats dins un recipient hermètic que contingui una reixeta a la part inferior per evitar que la carn estigui en contacte amb el líquid que desprèn a l’hora de descongelar-la. És recomanable fer porcions de les peces per només descongelar la quantitat que necessitem i no la peça sencera.
    • Conservem els embotits tallats en un recipient tancat per evitar que s’assequin ràpidament.
    • Desem els embotits sencers en un espai adequat sense humitats, ventilat i a temperatura estable.

    HO APROFITEM TOT

    • Demanem al carnisser que ens guardi els ossos de la carn i la carcassa del pollastre per fer-ne caldo. 
    • Aprofitem la carn cuita o d’un rostit per fer un sofregit de tomàquet per a pasta, arròs, pizzes o bé preparar un farcit de croquetes, de canelons, etc.
    • Assequem al forn o fregim les restes de pernil salat que tinguem a la nevera i afegim-ho al damunt d’una crema de meló o d’una amanida.
    • Tallem els embotits secs a trossets, fregim-los i afegim-los en amanides, truites, cremes i pasta.

  • La pesca té un paper molt important en la conservació de la biodiversitat i de la qualitat de les espècies de peixos i marisc que viuen als nostres mars. A l’hora de comprar peix, la decisió de quines espècies comprem es converteix en una acció clau per evitar que es llencin grans quantitats de peix a causa de la tria. Consumir peix de temporada i triar espècies abundants son estratègies que ens permeten conservar les poblacions de peixos que queden a les nostres aigües.

    COMPREM BÉ

    • Demanem a la peixateria quines són les espècies més abundants, que, a més, també són les més econòmiques.
    • Informem-nos de la procedència del peix per evitar el que prové d’aigües llunyanes.
    • Procurem no comprar espècies de peixos en perill d’extinció ni aquells els quals s’han capturat utilitzant arts de pesca agressiva.
    • Comprem peix de temporada. És més econòmic i més respectuós amb el medi ambient.

    CONSERVEM BÉ

    • Guardem el peix a la nevera tan bon punt arribem a casa per evitar que es faci malbé. Posem-lo a la part inferior de la nevera, on la temperatura és més baixa, i dins un recipient hermètic, amb una reixeta a la part inferior, per evitar el contacte amb el líquid que desprèn.
    • Congelem el peix que no consumirem el mateix dia o l’endemà perquè no perdi cap de les seves propietats, dins d’un recipient hermètic que contingui una reixeta a la part inferior per evitar que quan el descongelem estigui en contacte amb el líquid que desprèn. És recomanable congelar el peix en racions per descongelar-ne només la quantitat que necessitem.

    HO APROFITEM TOT

    • Cuinem sopa de peix aprofitant el cap i l’espina central dels peixos grossos i mitjans.
    • Esmicolem el peix que ens sobra per fer croquetes o bunyols. També en podem fer flams o púdings.
    • Preparem una vinagreta amb l’oli d’anxova.
    • Concentrem l’aigua de bullir el marisc i congelem-la en glaçoneres per donar gust a les sopes.
    • Aprofitem la pell del bacallà per obtenir oli per fer pil-pil.

  • La llet que consumim prové majoritàriament de la vaca i s’ha de sotmetre a un tractament tèrmic per garantir la qualitat i la seguretat alimentària del producte. Per tant, tots els lactis que consumim han passat per algun processament.
    Quan llencem al es escombraries un producte lacti que se’ns ha fet malbé, no només llencem aquest menjar sinó tots els recursos necessaris per produir-lo.

    COMPREM BÉ

    • Planifiquem prèviament la quantitat de llet i derivats que consumirem sense risc que es facin malbé.
    • Comprovem si encara ens queden productes lactis a casa abans de comprar-ne de nous.
    • Revisem la data de consum dels productes lactis que tenim a casa, especialment dels iogurts i altres postres derivats de la llet.
    • Comprovem si disposem de l’espai adequat per conservar correctament els productes que preparem.
    • Triem la quantitat de llet i de derivats lactis que podem consumir abans que es facin malbé.
    • Comprem, sempre que sigui possible, peces senceres de formatge, ja que es conserva durant més temps.
    • Transportem, sempre que puguem, els productes frescos en una bossa isotèrmica, per no trencar la cadena de fred.

    CONSERVEM BÉ

    • Guardem la llet fresca a la nevera, tenint en compte que es fa malbé molt ràpidament.
    • Consultem l’etiquetatge dels productes lactis, on s’especifica com conservar-los correctament. Tinguem en compte que hi ha molts productes lactis diferents i que, per tant, cadascun es conserva de manera diferent.
    • Col·loquem els formatges i iogurts al prestatge de la nevera amb la temperatura més elevada.
    • Conservem els formatges en un recipient hermètic o ben tapat.
    • Desem la llet envasada sense obrir en un espai sec i ventilat. Evitem espais amb una temperatura elevada i/o variable.

    HO APROFITEM TOT

    • Ratllem el formatge per fer un gratinat per a plats de pasta, canelons i lasanya.
    • Utilitzem les puntes de formatge curat per fer cruixents i millorar la presentació dels nostres plats.
    • Afegim el formatge trossejat a sopes i cremes per donar-los un sabor diferent.
    • Aprofitem els iogurts que no consumirem o la llet encetada que estigui a punt de fer-se malbé per preparar pa de pessic, pastissos, galetes, postres casolans o salses per amanides.
       

  • Els cereals són la base de la nostra alimentació, tot i que habitualment els consumim després que hagin estat elaborats (pa, bases de pizza, dolços, etc.). 
    Els cereals que més consumim són, principalment, blat, arròs, civada, sègol, ordi i blat de moro, i representen una desena part dels aliments que consumim a la nostra dieta. 
    Quan llencem arròs o un tros de pa, sovint no pensem en la procedència dels cereals i els recursos que han calgut per produir-los. Molts camps de cultiu on es produïen cereals seguint sistemes tradicionals d’explotació del sòl s’han acabat convertint en monocultius a causa de la demanda per part dels consumidors i de la necessitat d’alimentar al bestiar. Aquest tipus d’agricultura sovint va lligada a l’augment de l’ús de pesticides i fertilitzants de síntesi química per aconseguir produir la quantitat de cereals necessària per cobrir la demanda.

    COMPREM BÉ

    • Comprem pasta i arròs per tenir-ne sempre al rebost. Aquests productes es poden guardar a casa durant mesos sense que es facin malbé i tenir-los sempre a mà si hem de preparar algun àpat imprevist.
    • Comprem la quantitat de pa necessària pels àpats del dia, ajustant-lo a les nostres necessitats.

    CONSERVEM BÉ

    • Emmagatzemem el pa en bosses de tela tradicional o amb un drap de tela per evitar que perdi la humitat i s’assequi més ràpidament.
    • Congelem el pa que no necessitarem. Si prèviament l’hem tallat a llesques, a l’hora de consumir-lo podem descongelar tan sols les porcions que menjarem durant l’àpat.
    • Guardem la pasta i l’arròs en recipients tancats hermèticament per protegir-los de la humitat i dels canvis bruscos de temperatura
    • Revisem periòdicament l’estat dels aliments per comprovar que ni hi ha cap insecte que els pugui fer malbé i els hàgim de llençar a les escombraries.
    • Conservem la pasta cuita, prèviament passada per aigua fresca i amb una mica d’oli d’oliva. La podem guardar a la nevera durant 2 o 3 dies dins d’un envàs hermètic.

    HO APROFITEM TOT

    • Fem el nostre pa ratllat a casa amb el pa sec per fer arrebossats o be comprem-lo al forn de pa, ja que habitualment s’elabora a partir del pa sobrant.
    • Preparem crostons tallant el pa sec a daus i fregint-lo. Un cop fred, guardem-lo en una carmanyola.
    • Torrem el pa i servim-lo amb embotits per a un aperitiu.
    • Cuinem pastissos amb el pa sec, o bé sopa de pa.
    • Aprofitem la pasta sobrant per afegir-la a les amanides o fer per fer-ne bunyols.
    • Completem qualsevol sopa afegint-hi la pasta o l’arròs sobrant que hàgim cuinat.
    • Utilitzem l’arròs que ens ha sobrat com a acompanyament d’un altre plat.
    • Usem l’arròs cuit com a base dels nostres plats: croquetes, panets, postes, amanides, etc.