Com aprenen els homes l'amor?

Des de ben petits els homes reben missatges constants sobre com han de ser, com s'han de comportar i sobre el que s'espera d'ells. Si pensem en els prínceps dels contes tradicionals, en els “dolents” que surten a les sèries de televisió, passant també per les característiques dels protagonistes masculins de moltes pel·lícules o els missatges que transmeten els anuncis (com per exemple els de desodorants), trobarem una llista d'estereotips i expectatives que pretenen definir la manera com els homes s'han de relacionar i viure quelcom tant important com l'amor i les relacions afectives.

No expressar les emocions, aparentar seguretat constantment, portar sempre la iniciativa, ser 100% heterosexuals o cosificar el cos de les dones, són algunes de les idees que defineixen els comportaments esperats de nois i homes en les relacions sexoafectives.

Ara bé, cada vegada hi ha més homes que no se senten còmodes dins d'aquestes etiquetes i estereotips, i que volen viure les seves relacions de maneres diferents. Homes que expressen dubtes i que expressen les seves emocions, homes que no se senten còmodes portant la iniciativa a l'hora de lligar, que no s'identifiquen amb el patró de masculinitat heterosexual tradicional, o homes heterosexuals que no busquen una princesa de conte.

D'altra banda, vivim en una societat on la concepció de l'amor justifica moltes actituds que coarten la llibertat de l'altra persona. Els missatges que rebem sobre l'amor, basats en una sèrie de mites o falses creences de l’amor romàntic, fomenten la inseguretat i la possessió, legitimant les relacions de poder i dominació dels homes cap a les dones. Pensar que la gelosia és una mostra d'amor, per exemple, ens pot portar a justificar el control sobre la persona amb la que estem o a veure amb mals ulls que l'altra persona tingui un projecte propi que la faci feliç més enllà de la relació. Si a això li afegim el mite que associa l'amor amb el patiment, tot plegat ens pot portar a la conclusió que fer patir a la persona amb la que mantenim una relació i no cuidar-la pot ser una mostra d'amor, “com menys cas li faci o pitjor la tracti més li agradaré”.

Si els homes es creuen aquestes falses creences o es basen en els mites que els mitjans de comunicació transmeten a l'hora de viure l'amor i les relacions, això els portarà a mantenir relacions desiguals i a generar patiment a les persones amb les que estableixin relacions. Però no només això, viure l'amor com les pel·lícules i voler ser com els nois durs de les sèries farà mal també als propis homes ja que limitarà una vivència que pot ser molt intensa i bonica si les dues persones la construeixen a partir d'un imaginari diferent del que hem estat educats i educades.

Els mites a partir dels quals s’aprenen l'amor romàntic i les formes de relació, propicien i legitimen relacions sexoafectives basades en la desigualtat i la violència dins de la parella. Aquest aprenentatge genera en els homes la creació de falses expectatives, contradiccions entre l’experiència viscuda i el mite i, en general, molta frustració i fracàs afectiu. Ens trobem, per tant, davant del caldo de cultiu de la violència masclista dins de la parella.

Aprendre altres maneres de viure l'amor és una manera de lluitar contra la violència.