Sexualitat o sexualitats?

Un altre element important a l'hora d'analitzar i construir relacions sexoafectives sanes i lliures de violències és la manera en que els homes viuen la sexualitat. La sexualitat condiciona l’autoestima i l’estat d'ànim. Però sobretot la sexualitat és una font de plaer i de diversió. Tot i això, la majoria de les vegades es presenta a través dels anuncis, les pel·lícules i els programes de la televisió, per exemple, en forma de tabú, de perill o com quelcom denigrant per les noies i les dones. La majoria d'informació que circula té poc a veure amb la realitat i redueix o simplifica molt un ventall de possibilitats molt més ampli que les idees que es transmeten.

A les pel·lícules veiem persones que no parlen entre elles i no es comuniquen quan tenen relacions sexuals, veiem -en la majoria dels casos- relacions entre nois i noies joves (heterosexuals), cossos de persones primes, depilades o que, simplement, no són com els nostres, pràcticament només apareix el coit heterosexual, etc. Això fa que les persones tinguem una visió de la sexualitat distorsionada, fet que genera molta frustració i malestar si no s'acompanya amb cura. Existeixen moltes sexualitats -parlem de preferències sexuals, si ens agraden unes persones o unes altres però també pràctiques sexuals, gustos etc.- i moltes maneres de desitjar i viure el plaer, val la pena conèixer l’ampli espectre existent i no limitar-se al que arriba.

Els homes prenen la sexualitat, en la majoria d'ocasions, a partir d'una publicitat que presenta les dones com a objectes o d'una pornografia de tipus comercial basada en el plaer masculí i la submissió de la dona.

Aquest aprenentatge també es basa en la competitivitat amb altres homes entorn a la mida del penis, el nombre de relacions, la duració, el número d’ejaculacions, etc. Una competitivitat normalment molt visible però que presenta conseqüències tant poc visibles com negatives pels propis homes: inseguretat, baixa autoestima, pressions, etc.

Si a això li afegim el llistat d'imperatius que el gènere determina (per exemple, s'ha de lligar molt, parlar tota l'estona de sexualitat encara que no sigui cert el que diem, no expressar dubtes, portar sempre la iniciativa, estar sempre disponible sexualment, etc.) el resultat és una vivència de la sexualitat poc plaent i molt restringida pels homes.

D'ells s'espera que siguin experts, que mesurin la sexualitat amb paràmetres quantitatius, que tinguin relacions que comencen amb l'erecció del penis i que acabin amb l'ejaculació de l'home, basades sempre en la penetració o coit heterosexual, en la cerca del plaer propi, etc. Tot això suposa molta pressió pels propis homes, fet que pot comportar algunes dificultats sexuals.

Però sobretot, ens trobem davant d'un model que perjudica les dones. Recentment s'han publicat els resultats d'un estudi de la European Union Agency for Fundamental Rights els quals afirmen que 3 de cada 10 dones han patit una agressió sexual o física. Això és el resultat d'un aprenentatge de la sexualitat masculina que es basa en no respectar els límits (el mite que associa un no de la dona a la insistència per aconseguir un si, o la idea de la sexualitat masculina impulsiva i incontrolable en són clars exemples) i d'una cultura que objectualitza el cos femení, el qual es presenta en la nostra societat i, especialment als mitjans de comunicació i la publicitat, com un cos disponible i accessible en qualsevol moment. És a dir, com quelcom al servei del poder i les necessitats masculines. Aquest conjunt d'idees perpetuen la violència sexual.

Cal posar èmfasi en la convicció de la importància de construir altres sexualitats diferents a l’apresa. Sexualitats particulars i singulars segons el que cada persona desitgi en cada moment. Tot plegat condueix a construir relacions basades en el consentiment, els límits la comunicació i el plaer.

En aquest apartat es proposa alguna dinàmica per poder començar a prendre consciència sobre com aprenen la sexualitat els homes. Però també un espai on començar a viure les sexualitats de manera amplia i diversa (tant pel que fa a la orientació sexual coma les pràctiques).