Emocions i relacions afectives i/o sexuals:
com comuniquem el que sentim?

Un altre aspecte fonamental és la comunicació emocional. Tot el que fins aquí hem explicat manté relació amb les emocions i aquestes esdevenen centrals a l'hora de preguntar-nos quin tipus de relacions volem.

Frases com “els nens no ploren” exemplifiquen un procés de socialització que determina les emocions i la manera d'expressar-les dels homes. Es poden trobar infinitat d'exemples on l'emoció es ridiculitza o es menysté a favor de la racionalitat i el pragmatisme o moments en els que donar un cop a la paret ens sembla una expressió vàlida de l’emoció. I, evidentment, si l’expressió de les emocions està penalitzada serà molt més difícil expressar-les en l’espai públic i compartir-les amb altres homes. Relegar l’emocionalitat a un segon nivell implica no compartir els sentiments o fer-ho només en l‘àmbit privat. Fet que, a vegades, pot sobrecarregar a les persones de l’entorn més proper o bé generar confusions: “ com que no ho puc expressar fora de casa, ho expresso a casa, encara que no sigui el lloc adequat ni tingui a veure amb l’origen del que em passa i no ho dic enlloc més”.

El procés de socialització masculina fa que molts homes visquin allunyats de les seves pròpies emocions o perduts a l'hora de trobar maneres i canals per expressar-les. La manca d’eines, recursos i espais on gestionar les emocions de manera lliure porta molts homes a expressar-se a través de la ràbia, ja que és l’emoció que la societat ha considerat i considera més pròpiament masculina. La ràbia és una emoció a vegades necessària però sovint substitueix un altre ventall ampli d'emocions molt ric. Malauradament, en moltes ocasions, la ràbia conviu amb l'agressivitat i la violència i per tant, pot fer mal a d'altres persones o fins i tot a un mateix.

Quantes vegades he sentit o expressat ràbia enlloc d'altres emocions? Quantes d'aquestes s'han convertit en un crit o un cop a la paret? Quantes d'aquestes les han patit persones properes o la nostra parella?

Si la resposta a les preguntes anteriors és que la ràbia és la manera que tenim per expressar-nos i que la fem servir amb les persones més properes, cal que posem fil a l'agulla i comencem a buscar alternatives per expressar el que ens passa. Canals que ens permetin gestionar les emocions que es mouen en l'àmbit de les relacions sexoafectives que no passin per la violència.

Enfront d'aquest aprenentatge tant limitat de l’expressió de les emocions cal potenciar un nou procés d'aprenentatge del llenguatge emocional per tal de no tapar allò que succeeix amb la ràbia i per tal de poder identificar els sentiments i necessitats. És aquest procés que ens permetrà construir relacions més sanes i sinceres. Aquesta escola de les emocions que dura tota la vida no només pot generar una resolució de conflictes no violenta, sinó que també pot aportar molta felicitat als homes que decideixen iniciar aquest procés. De fet, trobem cada cop més homes que volen relacionar-se d'una manera més saludable i positiva amb les seves emocions.

Conèixer les nostres emocions i perdre la vergonya a expressar-les és quelcom que permet viure la vida de manera més intensa i rica. Saber estar trist i acceptar-ho, gestionar la frustració davant d'allò que no es pot aconseguir, reconèixer la por en determinades situacions i un llarg etcètera, és una cara de la moneda, que permet viure de manera igualment intensa i respectuosa amb la resta de persones. A l'altra cara es troba la satisfacció d'haver fet quelcom bé, l'alegria de compartir moments amb gent estimada, etc.

On parlo del que sento? És per a mi un sobreesforç o em sembla una tonteria? De què parlo amb els meus amics homes? Sóc capaç d'expressar de manera respectuosa el que sento quan parlo amb la persona amb la que tinc una relació?

Segurament en la resposta a aquestes preguntes apareix una manca de comunicació emocional, resistències a l'hora d'afrontar les emocions i responsabilitzar-se de les mateixes o una manca d'eines per a fer-ho. Però val la pena replantejar-se com i de quina manera expressem el que sentim perquè el silenci perjudica a terceres persones però sobre tot perquè són les emocions les que ens permeten tenir relacions plenes. I perquè la gestió emocional és un pilar fonamental de la relació amb els i les altres.