Com podem identificar els micromasclismes i les viloències quotidianes?
Segurament ens preguntarem: que són els micromasclismes?. El fet que siguin micro els fa menys importants? La resposta a la segona pregunta és NO. Per respondre a la primera ens basarem en un dels primers autors que encunya el terme, el psicoterapeuta Luis Bonino Méndez (2008). Més enllà de les violències que podem identificar en l'àmbit de la parella existeixen múltiples pràctiques violentes i de dominació masculina que es donen de manera quotidiana.
Ens estem referint a maniobres que també restringeixen la llibertat i la dignitat de les dones però de manera pràcticament invisible i que, per tant, es realitzen impunement. A que ens referim quan parlem d'invisibilitat? Doncs aquelles conductes que estan tan normalitzades que no identifiquem com a pràctiques nocives fins que prenem consciència de les desigualtats que generen.
Micromasclismes: “petits i quotidians exercicis de poder” que permeten als homes fer el que volen però impedeixen que les dones facin el mateix. Es tracta d’ “hàbils arts, comportaments subtils o insidiosos, reiteratius i gairebé invisibles” que els homes utilitzen “no tant per jutjar sinó per oposar-se al canvi femení”
Luis Bonino Méndez. (1998) 
Exemples com insistir de manera reiterada per aconseguir el que es vol (no acceptant el no i els límits que posa l'altra persona), abusar del temps que un home dedica a un mateix deixant de dedicar-se a les tasques domèstiques (obligant, en el cas de les parelles heterosexuals, a la dona a assumir el pes de la casa), serveixen per clarificar o entendre de quina manera aquestes actituds quotidianes són fonamentals per mantenir el domini de l'home respecte la dona en l'àmbit de la parella heterosexual (tot i que no només). A la taula 2 s’especifica els tipus de micromasclismes:
TAULA 2
| Tipus de micromasclismes | |||
|---|---|---|---|
| Utilitaris | Coercitius | Encoberts | De crisi |
| Naturalitzar el rol cuidador de la dona o negar la reciprocitat d'aquesta cura. | Intimidació, “prendre el control sobtadament”, apel·lació a l'argument lògic, control dels diners, insistència abusiva i ús expansiu de l'espai físic. | Maternalització de la dona, maniobres d'explotació emocional, culpabilització del plaer, elecció forçosa, i maniobres de desautorització, etc. | Desconnexió i distanciament, fer mèrits i fer pena. |
MICROMASCLISMES
Tenint en compte que es fa referència a situacions del dia a dia totalment normalitzades en el sí de les relacions interpersonals, el primer que cal fer és fer-los visibles i identificar-los.
És fonamental identificar aquestes actituds perquè el fet de mantenir-les en la invisibilitat i en l'esfera privada és la seva característica principal i el que permet que se segueixin reproduint. El primer pas és treure a la llum el terreny privat i els aspectes personals.
- Sóc capaç d'identificar els micromasclismes que reprodueixo en la meva vida quotidiana?
- Quins privilegis i/o beneficis m'aporten aquests?
- Sóc capaç d'emfatitzar amb les persones que els pateixen?
- Que faig per canviar i no reproduir-los?
Per altra banda, una vegada identificats aquests comportaments i aquestes actituds que coarten la llibertat de les dones en les relacions sexoafectives, cal buscar mecanismes per generar alternatives i noves formes de relació no jeràrquiques entre homes i dones. Un nou espai de creativitat on desenvolupar noves maneres de relacionar-se i viure la diferència. Això sí, sense perdre de vista que, mentre existeixin els micromasclismes, serà molt difícil, per no dir impossible, generar relacions sexoafectives sanes i equitatives.