Les desigualtats educatives i l’acció de l’escola per revertir-les va ser el focus de la tercera i darrera sessió del cicle de debats “En clau d’educació: educar en un món en transformació”. L’auditori del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) va ser l’escenari, el dimarts 7 de març, del col·loqui del pedagog francès Philippe Meirieu, conduït per la politòloga Sheila González. En aquest acte hi va haver el nombre més gran d’assistents del cicle, atrets pel fet de poder escoltar Meirieu, un dels pedagogs europeus més rellevants en l’actualitat.
El diàleg va començar emmarcant els tipus d’alumnes i els eixos de desigualtat. Sheila Gonzàlez va enumerar les desigualtats de gènere, de procedència i de classe social com els elements principals que marquen una persona durant la seva etapa educativa. A més, va apuntar com les motxilles de l’alumnat, quan arriben a l’escola, són molt desiguals segons el capital cultural del seu entorn o per les situacions de vulnerabilitat viscudes.
Tot seguit, Philippe Meirieu va desgranar com l’escola sovint legitima les desigualtats i diferències de l’alumnat. Segons el pedagog, als centres educatius es converteix la víctima de la desigualtat en la culpable del seu fracàs escolar i l’objectiu educatiu és substituït per requisits de comportament. Els estereotips de gènere i la identificació de les persones amb allò que fan malament també contribuirien a convertir les desigualtats inicials de l’alumne en desigualtats educatives.
Per combatre les desigualtats des de l’escola, Meirieu va afirmar que cal combinar a la vegada el “dret a la diferència” i el “dret a la similitud”. Es tractaria de dedicar més esforços a l’alumnat amb més dificultats però sense estigmatitzar-lo, i, alhora, practicar activitats inclusives on no es manifestin aquestes diferències.
En aquesta superació de les desigualtats, va exposar la importància de la pedagogia per contribuir a l’emancipació de l’alumnat. En paraules de Meirieu, “l’educació ha de donar els mitjans a cadascú per crear el seu propi futur”. “Per això”, va explicar, “cal estimular el desig d’aprendre i qüestionar les classificacions que les institucions educatives utilitzen permanentment”.
La missió de l’escola respecte a les desigualtats seria articular les contingències d’origen amb aquesta voluntat emancipadora. Per al pedagog francès no es pot caure en el determinisme social i és necessari que les educadores assumeixin aquestes desigualtats, però impulsant l’alumnat a cercar allò que volen esdevenir com a individus.
Més enllà de l’educació, Meirieu va esgrimir la necessitat que la societat treballi en el seu conjunt per assolir aquesta equitat. En primer lloc, va demanar la urgència de lluitar contra les desigualtats econòmiques i socials d’origen. També va demanar un canvi de mentalitat en matèria educativa i superar el concepte d’igualtat d’oportunitats per la igualtat de drets. A més, va destacar la importància d’acompanyar pares i mares en l’educació dels seus fills com una política educativa més, així com mobilitzar els mitjans de comunicació per fomentar la responsabilitat envers l’educació.
Amb aquest acte va concloure aquest cicle de debats organitzat pel Consell Educatiu Municipal de Barcelona (CEMB) i l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la UAB, amb la col·laboració del CCCB. En els dos col·loquis anteriors es va posar el focus en l’educació com a via emancipadora per fer front al canvi climàtic, així com es va reflexionar al voltant dels drets digitals i la sobirania tecnològica.
Pots recuperar el vídeo sencer de la sessió en el següent enllaç.