Montserrat Abelló i Soler (Tarragona, 1918 - Barcelona, 2014) va ser poeta i traductora. El seu pare, enginyer naval, canvia sovint de destinació; per això, durant la infantesa, Montserrat passa temporades a Cadis, Londres i Cartagena. Cursa estudis a la Facultat de Filologia i Lletres de la Universitat de Barcelona, on forma part del cercle d'alumnes del poeta Carles Riba. En esclatar la Guerra Civil Espanyola, es presenta a les oposicions convocades per substituir els professors mobilitzats, i obté el primer lloc per exercir de professora d'anglès en un institut públic de Barcelona. En acabar la guerra, s'exilia amb el pare, de primer a França i, a continuació, a Anglaterra. L'esclat de la Segona Guerra Mundial la sorprèn a Londres, on col·labora amb els grups d'estudiants que ajudaven refugiats de tot Europa.
A partir dels anys cinquanta, Montserrat Abelló es dedica a escriure i a traduir, a més de fer de professora d'anglès a l'escola suïssa Braemar School de Santiago de Xile. El 1960 torna a Barcelona i treballa, fins que es jubila, com a docent a la Institució Cultural del CIC. El 1963, amb 45 anys, publica el seu primer llibre de poesia, Vida diària.
El seu fons personal es conserva a la Biblioteca de Catalunya des del juliol del 2015.
Compromesa amb els moviments feministes des de la dècada de 1970, s'encarrega d'antologar i traduir diversos reculls de poesia feta per dones, entre els quals destaca Cares a la finestra: 20 dones poetes de parla anglesa del segle XX. L'any 2002 reuneix la seva obra poètica en un únic volum, Al cor de les paraules, guardonat amb els premis Cavall Verd–Josep M. Llompart, Cadaqués a Quima Jaume i Lletra d'Or. L'any 2007 rep el premi Cavall Verd-Rafel Jaume de traducció poètica per les traduccions de Sylvia Plath, i el 2008 el premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i el Premi Nacional de Cultura.
Cal destacar les traduccions de poetesses anglosaxones, sobretot de Sylvia Plath. També tradueix a l'anglès textos de Salvador Espriu i Mercè Rodoreda, entre d'altres, que contribueixen decisivament a la difusió de la literatura catalana a l'estranger.
