“Veig el seu cap daurat, desproporcionat, com els amorets de les pintures. El semàfor es posa verd i l’agafo fort de la mà. El cel, sobre els terrats, és ataronjat, i blau fosc contra el campanar del convent dels Pares Mínims. Al nostre carrer, el passeig Maragall i la ronda Guinardó semblen lluny, la remor dels cotxes com en sordina. Hi ha llum, a casa, i penso que potser amb la Sandra haurem de parlar del nen.”

Guasch, Maria. Els Fills de Llacuna Park. Barcelona : L’Altra, 2017, pàg 12 i 13.