El Plenari del Consell Municipal acorda que en el termini de tres mesos: 

a) El Govern municipal activarà els procediments administratius i jurídics que siguin necessaris per tal de realitzar el cobrament de les multes per valor de 3 milions d'euros als infractors de la reserva del 30% d'habitatge protegit, infraccions que van aflorar amb la inspecció de l'any 2022. 

b) L'Ajuntament de Barcelona executarà una campanya d'inspeccions per comprovar el compliment de la mesura del 30% als 59 edificis de més de 600 m² que van ser objecte de compravenda entre privats el 2024. Aquesta campanya d'inspecció ha de servir per fer aflorar el frau de les obres fraccionades en edificis que busquen defugir la corresponent llicència de gran rehabilitació. 

c) El Govern municipal sancionarà tots els incompliments de reserva del 30% d'habitatge protegit que es detectin d'acord amb l'article 123.3 apartat i) de la Llei pel dret a l'habitatge 18/2007, que poden arribar fins als 900.000 euros, en lloc de fer-ho per la legalitat urbanística per només 500 euros.

El Plenari del Consell Municipal acorda instar el Govern municipal a posar en marxa un pla estratègic de foment de la natalitat i conciliació a la ciutat de Barcelona que, prèvia dotació pressupostaria, inclogui: 

Primer. La concessió d'una ajuda directa universal per naixement o adopció de menors, destinada a totes les famílies que estiguin com a mínim dos anys empadronades a Barcelona, per un import fix per infant, que augmenti de forma progressiva segons el nombre de fills (500 € pel primer fill; 750 € pel segon fill; 1.000 € pel tercer i següents), amb efecte a partir de l'1 de gener de 2026. 

Segon. Ampliar la Xarxa Municipal d'Escoles Bressol de Barcelona incrementant el nombre de places públiques de 0-3 anys en tots els districtes, amb una prioritat especial en aquells barris amb més dèficit d'oferta i més demanda social. 

Tercer. Impulsar una subvenció que cobreixi part del cost de les escoles bressol privades per als més de 3.000 infants sense plaça pública, reforçant i ampliant la subvenció existent fins a assolir la gratuïtat. 

Quart. Incrementar el nombre total de places destinades a activitats extraescolars a la nostra ciutat, garantint una oferta suficient durant Nadal, Setmana Santa i estiu, així com en altres períodes no lectius amb alta demanda de conciliació. Així mateix, assegurar que una part d'aquestes places es reservi per a famílies vulnerables i per a infants amb necessitats educatives especials, establint un sistema de subvencions que cobreixi totalment o parcialment el cost de les activitats, en funció de la renda familiar i de les necessitats específiques de cada cas. 

Cinquè. El reconeixement institucional de les famílies i la creació del Consell de Famílies de Barcelona com a òrgan de participació, integrat per pares i mares de diferents districtes, experts en natalitat, conciliació i infància i representants dels grups municipals. 

Sisè. Reforçar i ampliar les línies de subvencions municipals al tercer sector, establint criteris objectius i transparents i prioritzant els projectes que donin suport directe a dones embarassades i mares vulnerables, a la criança, la conciliació familiar i laboral i la protecció de la infància i la joventut. 

Setè. Crear el Segell Barcelona Famílies i Conciliació, un distintiu oficial atorgat per una entitat certificadora independent, destinat a reconèixer les empreses de la ciutat que acreditin bones pràctiques en conciliació, corresponsabilitat, flexibilitat horària, mesures de suport a la criança i entorns laborals favorables per a les famílies i que aquestes empreses puguin accedir, quan la normativa fiscal ho permeti, a incentius fiscals, incloent-hi una bonificació de fins al 25% en l'impost sobre activitats econòmiques (IAE).

El Plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona acorda: 

Primer. Rebutjar de forma expressa i contundent tota forma de violència política, amb independència de la ideologia o el signe dels qui l'exerceixin o pateixin, reafirmant el compromís de la ciutat de Barcelona amb la convivència democràtica, la llibertat d'expressió i el respecte a la pluralitat política. 

Segon. Mostrar la solidaritat institucional de l'Ajuntament de Barcelona amb les persones i les formacions polítiques que hagin estat objecte d'agressions o actes d'assetjament motivats per les seves idees o activitats polítiques legítimes. 

Tercer. Instar l'Ajuntament de Barcelona que es personi com a acusació particular en els procediments judicials que es derivin de fets en què s'acrediti l'existència de violència política o delictes d'odi vinculats a l'exercici de drets fonamentals produïts a la ciutat de Barcelona, sempre que hi concorrin els requisits legals que ho permetin, en defensa de l'interès general i dels valors democràtics.

El Plenari del Consell Municipal acorda: 

Que el Govern municipal insti tant l'Estat com la Generalitat de Catalunya a revisar la normativa vigent per tal que es pugui incloure la informació que es consideri rellevant als informes d'arrelament, amb l'objectiu de disposar d'un instrument més complet i objectiu que ajudi a conèixer millor el grau de compromís amb la convivència i la participació comunitària. Qualsevol modificació als informes d'arrelament haurà de garantir la seguretat jurídica, la proporcionalitat i el respecte als drets fonamentals i l'absència de discriminació. 

Text íntegre: 

En ocasió del 50è aniversari de la mort del dictador Francisco Franco Bahamonde, el Plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona acorda instar el Govern de la ciutat a reclamar al Govern espanyol: 

1.- El trasllat de la Prefectura Superior de Policia de Catalunya al complex policial de la Verneda o a qualsevol de les altres dependències que el Ministeri de l'Interior té a la ciutat, per tal d'evitar que l'immoble de l'actual Prefectura de Via Laietana hagi de compatibilitzar la funció com a lloc de memòria democràtica amb els usos policials, i la transformació de l'edifici en un centre de memòria i documentació sobre la repressió franquista i la lluita per les llibertats democràtiques. 

2.- La restitució immediata de la documentació propietat de l'Ajuntament de Barcelona, per tal que sigui reintegrada a l'Arxiu Municipal, i de tots els documents que van ser confiscats pel règim franquista i que encara resten en mans de l'Estat, al Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca (abans Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola). 

3.- El compliment dels mandats de la legislació de memòria democràtica, especialment pel que fa a l'auditoria i restitució dels béns i drets confiscats pel règim franquista, tal com preveu la Llei 20/2022. En el cas que aquests béns no tinguin hereus legítims, es proposa que siguin destinats a finalitats socials, culturals o comunitàries, i que, quan es tracti de béns d'ateneus, cooperatives o associacions, recuperin el seu ús per a aquests sectors. 

4.- El lliurament, a través del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, dels certificats de nul·litat de les respectives sentències a les persones jutjades pel règim del general Franco, o a les seves famílies, que els hagin sol·licitat, especialment als ciutadans i ciutadanes amb veïnatge a Barcelona víctimes de l'aparell judicial de la repressió franquista, segons la "Llista de reparació jurídica de víctimes del franquisme (1938-1978)", publicada per l'Arxiu Nacional de Catalunya, com a acte de reparació jurídica a les persones que van patir persecució i violència durant la Guerra Civil i la dictadura, així com a les seves famílies. 

5.- La rehabilitació dels treballadors i treballadores municipals de Barcelona que van ser represaliats pel franquisme i el lliurament a aquestes persones, o a les seves famílies, dels corresponents certificats de nul·litat de les sentències, després que el nostre Ajuntament ja anul·lés, l'any 2018, els seus expedients de depuració contra personal municipal. 

Així mateix, acorda demanar al Govern municipal que: 

6.- Doni tot el suport institucional necessari als tràmits per a la declaració de la Presó de Dones de la Trinitat com a bé cultural d'interès nacional, presentada a petició de tretze entitats vinculades a la memòria històrica de la ciutat i a la vida veïnal dels barris del districte de Sant Andreu. 

7.- Promogui, en col·laboració amb el Memorial Democràtic de la Generalitat i el Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, totes aquelles iniciatives que contribueixin a reparar la vulneració de drets fonamentals comesa durant dècades al Valle de Cuelgamuros (abans Valle de los Caídos), com ara l'assessorament legal als barcelonins i barcelonines que hi tinguin familiars enterrats i vulguin iniciar el procediment judicial per exhumar i recuperar les seves despulles, la recerca de dades dels nostres conciutadans que hi van ser inhumats o l'organització d'actes que expliquin i denunciïn la ignomínia que representa aquest monument per a les víctimes del franquisme i les seves famílies, entre altres. 

L'Ajuntament de Barcelona manifesta: 

1- Reafirmar el seu compromís amb el model esportiu català, valorant-lo com un pilar fonamental de la convivència i la cohesió social a la ciutat. 

2- Constatar, que el sector esportiu està al límit, i per això considerem que és necessari adoptar mesures urgents per garantir la continuïtat del model esportiu català, assegurar-ne el finançament estable i suficient, promoure una xarxa d'instal·lacions digna i equitativa per a tothom i impulsar una gestió administrativa eficient que permeti garantir la continuïtat del model esportiu català. 

3- Donar suport a la Crida per l'Esport Català en la seva reclamació de protecció jurídica i reconeixement institucional, i en la seva petició de fer una reforma legal que protegeixi les federacions, els consells esportius, els clubs i les entitats esportives sense afany de lucre, reconeixent la seva funció social i educativa. 

4- Instar la Generalitat de Catalunya a presentar un projecte de llei de pressupostos de la Generalitat que en destini un 1% al sector esportiu; pactar, de forma acordada amb tot el sector esportiu, els programes subvencionables esportius de manera que responguin a les seves necessitats, així com augmentar la dotació pressupostària del Pla de xoc d'infraestructures esportives per tal que també cobreixi les necessitats del sector esportiu sense ànim de lucre. 

5- Es compromet a reforçar el suport institucional a les entitats esportives sense ànim de lucre mitjançant formació, assessorament i protecció jurídica. 

6- Reivindicar que el pressupost de l'Institut Barcelona Esports arribi com a mínim a l'1% del pressupost municipal global, en línia amb les demandes del sector. 

7- Fer valdre el Model Barcelona de gestió de l'esport, de col·laboració publicoprivada, que ha estat un èxit durant dècades, i per tant cercarà les fórmules que permetin trobar solucions per promoure la gestió de les instal·lacions amb entitats arrelades, prioritzant els criteris socials i esportius, per davant dels purament econòmics. 

8- Impulsar l'ampliació i el manteniment de la xarxa d'infraestructures esportives públiques a tota la ciutat, i trobar solucions per a aquells clubs i entitats que tenen dificultats per practicar l'esport per la manca d'instal·lacions. 

9- Traslladar aquesta declaració a la Unió d'Esports de Catalunya, a la Crida per l'Esport Català, al Departament d'Esports de la Generalitat de Catalunya i al Parlament de Catalunya

L'Ajuntament de Barcelona manifesta: 

- Primer. Prioritzar els nens, nenes i adolescents en risc de pobresa o exclusió, implementant mesures alineades amb la Garantia Infantil Europea, l'estratègia de lluita contra la pobresa infantil de Catalunya, així com la de Barcelona, i per tal d'abordar la pobresa infantil i per aquest motiu, reforçar l'acompanyament als infants i adolescents en risc de pobresa o exclusió, implementant mesures alineades amb la Garantia Infantil Europea i fer que l'Estratègia municipal de lluita contra la pobresa infantil esdevingui una prioritat de mandat, també pel que fa a pressupost municipal. 

- Segon. Treballar amb la resta d'administracions amb l'objectiu d'universalitzar el primer cicle d'educació infantil de 0 a 3 anys com una mesura eficaç per trencar el cicle de pobresa intergeneracional. 

- Tercer. Adherir-nos al manifest que dona suport a la iniciativa d'elaborar una observació general específica del Comitè dels Drets de l'Infant sobre la violència entre iguals i que impulsa la Xarxa dels Drets dels Infants de la ciutat de Barcelona. 

- Quart. Facilitar l'accés efectiu de tota la infància a instal·lacions i activitats culturals, de lleure i esportives, mitjançant un sistema que permeti superar a les famílies les barreres de costos.

- Cinquè. Reduir les barreres amb què es troba la infància migrant i altres col·lectius vulnerables per accedir als seus drets socials bàsics, com l'educació o l'atenció pel que fa a la salut, incloent-hi la mental, i combatre també l'estigmatització, i reforçar el principi segons el qual nens i nenes no perden els seus drets en el moment de creuar una frontera. 

- Sisè. Promoure iniciatives que assegurin l'accés a un habitatge adequat, així com una planificació urbana on es prioritzi el benestar de la infància. 

- Setè. Escoltar l'opinió dels nens, nenes i adolescents, mitjançant tots els espais institucionals, començant pel Consell de l'Infant impulsat per l'Ajuntament: Tenir en compte les seves propostes i la seva visió en l'àmbit local. Reforçar el compromís per rendir comptes, obrint espais perquè nenes, nens i adolescents rebin retroalimentació sobre les idees i propostes que fan. 

- Vuitè. Protegir la infància: Potenciar programes i mecanismes de protecció davant els riscos de l'entorn digital. Millorar la coordinació entre totes les institucions i actors en l'àmbit local i situar la protecció de la infància al centre, desplegant efectivament la Llei orgànica de protecció integral a la infància i l'adolescència davant la violència (LOPIVI). 

- Novè. Prevenir, promoure i atendre les necessitats de la infància per tal que gaudeixin d'una salut mental adequada. Promoure entorns segurs, nets i saludables: prioritzar la cura i el benestar dels nens, nenes i adolescents, i vetllar per la seva salut mental adequada i garantir el seu desenvolupament adequat a Barcelona.

 - Desè. Implementar mesures perquè nens i nenes visquin, creixin i es desenvolupin en entorns sans i segurs, especialment amb els drets dels nens, nenes i adolescents que viuen en llocs en conflicte o es troben superant situacions d'emergència, com en el cas de Gaza o Ucraïna. 

- Onzè. Donar trasllat d'aquests acords a les organitzacions de la ciutat vinculades a la Xarxa pels Drets dels Infants, al Consell de Ciutat, al futur Consell de l'Infant de Barcelona i publicar aquesta declaració institucional al web de l'Ajuntament de Barcelona, així com als responsables polítics d'infància, adolescència, educació, participació, salut i drets socials de l'Ajuntament de Barcelona.

L'Ajuntament de Barcelona manifesta: 

1. Que la memòria democràtica és un dret fonamental, i no únicament un deure moral, que comporta el reconeixement, la reparació i la transmissió del llegat democràtic. 

2. Que l'Ajuntament de Barcelona es compromet a desenvolupar estratègies pròpies per desplegar la Ley de memoria democrática i la Llei de memòria democràtica de Catalunya i a fer-ho al costat de les entitats cíviques dels barris i les entitats de memòria, garantint la veritat, la reparació, la devolució dels béns requistats i el reconeixement a totes les víctimes de la dictadura franquista i la retirada de simbologia franquista i honors i distincions. 

3. Que es promourà la preservació, conservació i dignificació dels espais de memòria de la ciutat, així com la recerca i la difusió de la seva història, especialment aquells vinculats a la repressió franquista i a la lluita per les llibertats democràtiques. 

4. Que es reconeixerà i es donarà suport a la tasca de les entitats de memòria democràtica que, des de fa dècades, treballen per la veritat, la reparació i la garantia de no repetició. 

5. Que es reitera el compromís municipal amb la creació d'un espai memorial a via Laietana, 43, com a espai dedicat de reconeixement, reparació, educació i reflexió, obert a la ciutadania i a les entitats de memòria, en coordinació amb les administracions competents. 

6. Que es promourà la recerca i la difusió del coneixement sobre l'antifranquisme i les lluites per la ciutat democràtica —com l'associacionisme veïnal i estudiantil, el sindicalisme i l'obrerisme—, garantint l'accés públic a la documentació històrica, amb especial atenció al tardofranquisme, període encara insuficientment estudiat. 

7. Que es reconeixerà la repressió exercida contra les dones i els col·lectius LGTBI+, que van ser objecte de formes específiques de persecució, com les derivades del Patronato de Protección a la Mujer, entre altres. 

8. Que es reconeixerà la repressió sobre el poble gitano, com una expressió d'odi particularment dirigida contra un col·lectiu indestriable de la història de Barcelona. 

9. Que es denunciarà el negacionisme i el revisionisme històric, reafirmant el paper de la memòria com a eina pedagògica davant els discursos d'odi i les amenaces als valors democràtics. Les accions del present construeixen la memòria del futur. 

10. Que s'impulsaran accions educatives i culturals que integrin la memòria democràtica en els programes escolars, museístics i de difusió ciutadana, assegurant-ne la continuïtat i l'abast intergeneracional. Amb aquesta declaració, l'Ajuntament de Barcelona expressa la seva voluntat de continuar treballant, des del diàleg i el consens, per una ciutat que recorda, repara i aprèn del seu passat, amb l'objectiu de construir un futur més lliure, just i plenament democràtic. 

Per tal de commemorar el cinquantenari de l'acció de Lluís M. Xirinacs davant la presó Model en favor de l'amnistia, l'Ajuntament de Barcelona manifesta: 

Primer.- Donar el seu reconeixement institucional a l'acció no-violenta de Xirinacs a favor de l'amnistia dels presos polítics i de la recuperació de les llibertats. 

Segon.- Adherir-se als actes programats en homenatge a l'acció de Xirinacs per la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, amb col·laboració amb el Memorial Democràtic al recinte de la Model, lloc de la ciutat on Xirinacs va dur a terme la seva acció no-violenta. 

Tercer.- La col·locació d'un element de memòria amb la semblança biogràfica de Lluís M. Xirinacs i Damians davant la Model, al carrer d'Entença, núm. 155, en recordatori d'aquests fets. 

Quart.- Comunicar aquests acords al Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya, a les entitats de la ciutat que treballen per a la recuperació de la memòria democràtica del país i a les que ho fan en favor dels drets humans. 

L'Ajuntament de Barcelona manifesta: 

Primer.- Expressa el suport institucional al conjunt del sector pesquer de la ciutat de Barcelona i especialment als pescadors del moll de Barcelona davant les restriccions progressives a la flota d'arrossegament, reconeixent la seva tasca, esforç i arrelament a la ciutat. 

Segon.- Reforça el suport municipal a la Confraria de Pescadors i a les activitats de promoció de la pesca de proximitat, del producte fresc i del consum responsable, en particular a la reivindicació del sector de sortir a la mar 185 dies l'any. 

Tercer.- Reconeix la pesca com un patrimoni viu de Barcelona, que ha de ser preservat i impulsat com a part del llegat cultural i econòmic de la nostra ciutat. 

Quart.- Insta el Govern espanyol i a les institucions europees a revisar els marcs reguladors actuals, i garantir la viabilitat econòmica i social del sector, així com estudiar la viabilitat d'establir mesures compensatòries econòmiques per al sector. 

Cinquè.- Manifestar el suport de l'Ajuntament al conjunt de la cadena de valor vinculada al peix i a la pesca de proximitat, incloent-hi la comercialització, la restauració, la gastronomia i els oficis de cuina, i reconèixer el seu paper essencial en la preservació del producte local, la difusió de la cultura pesquera i la promoció d'una economia sostenible i arrelada al territori.