By neighbourhoods

Barcelona has a total of seventy-three neighbourhoods, all of which have been, are, or might be, literary settings. Every nook of the city contains a fragment of life susceptible to being immortalized by writers.

All
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
w
x
y
z
R
Old Left Eixample
Consell de Cent

Rosa REGÀS, excerpt from “Azul”. (1994)

“Cuando pensaba en esos paseos no era capaz de saber si fueron tantos o unos pocos y no acertaba tampoco la memoria porque la mañana invernal y clara de la ciudad no casaba con las hojas incipientes en la calle de Consejo de Ciento o con las gotas de humedad que vibraban en el haz de luz de las farolas a las cinco de la tarde, y sólo veía imágenes superpuestas sin lograr más que una secuencia entera con un único epílogo: la vuelta a casa una vez terminado el día y perdida la esperanza para ese hoy que se escurría en el amanecer y en la soledad de su cama colonial.”

Can Baró
El Carmel

Santiago RUSIÑOL, L’auca del senyor Esteve (1907)

“Van pujar muntanya amunt, amunt fins al cim, fins que no van trobar més muntanya, i era tan fora de mida lo que passava a l’Esteve, que aquell botiguer sossegat, al veure la ciutat estesa allà baix, a la blavor, amb la blancúria de les cases arrupides sota Montjuïc, amb els braços dels carrers estirant-se sobre els conreus, va tenir un crit d’admiració, i va dir: «Això és espaiós», i espaiós, per a ell, era tant com lo que dirien en deu odes els que són del ram de fer odes.
Realment ho era, d’espaiós. Ho era la vista, ho era la tarda, ho era el sol ponent, ho eren els cors dels que baixaven ubriagats de joventut i relliscant serres avall al braç de l’enamorada. Aquells crits i aquelles guitarres, aquells xiscles i aquell cantar, que no havien parat tot lo dia, ara, amb el frec del capvespre, s’havien anat apagant; però si s’apagaven les paraules s’havien encès els cors.”

Fort Pienc
Fira de Bellcaire. Els Encants.

Santiago RUSIÑOL, “Anant pel món” in Obres completes (1976)

“Centenars més d’objectes exciten la curiositat, motiven l’horror o desperten la simpatia. Llargues fileres de calçat en les que les mitges soles s’han anat sobreposant com en la terra les capes geològiques; gàbies abandonades, d’on volaren els aucells, i que esperen per tancar a la presó dels seus ferros altres pobres presoners; trenes ventureres, mústigues i passades, com tretes de les parets d’una ermita on van anar com ex-voto; el segell d’una societat del crèdit que el descrèdit va portar a la bancarrota...”

Sagrada Família
Gardens Montserrat Roig

Montserrat ROIG, Digue’m que m’estimes encara que sigui mentida (1991).

“El llimoner sempre serà, per mi, l’aroma de la tardor, la postguerra. Però, com diu Maria Aurèlia Capmany en el segon volum de les seves memòries: “Això era i no era, era un món feliç i no ho era, potser en realitat tot era tristíssim, però, tampoc ningú et podia robar el sol i el mar i la pell de l’altre.
En aquell pati no existia Franco, ni la misèria ni el càstig. No hi havia gent dolenta. El meu somni era ordenat com els patis interiors d’un quadrat de l’Eixample. Quan un escriptor/escriptora recorda la infantesa posa en ordre la seva vida, i se la inventa.”

El Putxet i Farró
House of Clementina Arderiu and Carles Riba

Carles RIBA, Obres completes

 “Tu apareixes. No la roja meravella / que per damunt ma galta fa un súbit llengoteig, / no el tremolor que ajup l’envanida parpella / i la paraula forta es derna en balbuceig...”

El Besòs i el Maresme
Jardins de Josep Pous i Pagès

Carles RIBA, Josep Pous i Pagès (1873-1952) (1952)

“Establert a Barcelona, el tema de la ciutat predominarà aviat en la seva producció. Una preocupació l’esperona cada dia més: el llenguatge. És, en especial, pel llenguatge que ell aspira a ser un clàssic. Contra la tendència comarcalista, cara als autors rurals, ell no es limita a escoltar la llengua parlada i a garbellar-la bé, sinó que llegeix els antics i aprèn dels moderns. Dedica una de les seves comèdies a Pompeu Fabra i això és suficient per a fer comprendre com segueix els millors en la tasca depuradora de l’idioma...”

Right Eixample
Joieria Bagués jewellery shop

Mercè RODOREDA, Mirall trencat (1974)

“Davant de la joieria Begú, en Vicenç aturà els cavalls, baixà del pescant, i mentre deixava el copalta damunt del seient, veié que la senyora Teresa obria la portella i saltava com una daina. Entre tots dos tragueren el senyor Nicolau del cotxe –”del meu armari”, com deia ell–. (...) El senyor Rovira anà de dret al gra: “Voldria que ens ensenyés una joia, d’allò que se’n diu una joia”. S’havia assegut en una butaca amb el respatller molt dret, que li reposava l’esquena, i pensà que se n’hauria de procurar dues d’iguals. La Teresa mirava les ungles del joier: impecables, ben tallades, lluents.”

Fort Pienc
Monumental

Carlos RUIZ ZAFÓN, excerpt from “La sombra del viento”. (2001)

“Con su primer sueldo, Fermín Romero de Torres se compró un sombrero de película y unos zapatos de goma para la lluvia y se entestó en invitarnos, a mi padre y a mí, a un plato de rabo de toro que preparaban los lunes en un restaurante que se encontraba a un par de calles de la Monumental. Mi padre le había encontrado una habitación en una pensión en la calle Joaquim Costa, donde, gracias a la amistad de nuestra vecina Merceditas con la patrona, se pudo saltar el trámite de rellenar la hoja de información sobre el huésped destinado a la policía, de manera que Fermín Romero de Torres quedaría lejos del olfato del inspector Fumero y de sus secuaces”

Fort Pienc
Monumental Bullring

Joaquim RENART, Diari 1918-1961. Volum tercer (1975)

“Per fi, la incògnita s’ha acabat. En la lluita de boxa d’ahir nit a la plaça de braus Monumental entre l’italià Spalla i el basc Paulino Uzcudun, va guanyar aquest últim per punts i va conquerir el títol de campió d’Europa. Podem estar satisfets. De mica en mica, tot va quedant a casa. Una mica més i la raça hispana es menjarà les altres. El cop de puny i el cop de peu i el cop d’estat ens faran tornar sortir el Sol i no es pondrà més. Amén. A còpia de cops, molts serà que no ens despertem.”

Gòtic
Old Canuda Bookshop (Cemetery of Forgotten Books)

Carlos RUIZ ZAFÓN, excerpt from “La sombra del viento”. (2001)

“Un secreto vale lo que valen aquellos a quienes los tenemos que ocultar. Cuando me desperté, mi primer impulso fue el de compartir la existencia del Cementerio de los Libros Olvidados con mi mejor amigo. Tomás Aguilar era un compañero de estudios que se dedicaba en su tiempo libre y su talento a la invención de artefactos altamente ingeniosos pero de escasa o nula aplicación práctica, como un dardo aerostático o la peonza dinamo. No había nadie mejor que Tomás para compartir aquel secreto. Soñando despierto me imaginaba a mí y a mi amigo Tomás provistos los dos con linternas y brújula y dispuestos a desvelar los oscuros misterios de aquellas catacumbas bibliográficas. Pero una vez recordando mi promesa, vi claro que las circunstancias aconsejaban seguir lo que las novelas de intriga policíaca llamaban el modus operando. Al mediodía, abordé a mi padre para preguntarle sobre aquel libro y el tal Julià Carax, que en su entusiasmo había imaginado célebres alrededor del mundo. Me quedé chocado en descubrir que mi padre, librero de los pies a la cabeza y ben conocedor de los catálogos editoriales, no había oído a hablar jamás ni de la Sombra del viento ni de Julià de Carax. Intrigado, mi padre inspeccionó la página con los datos de la edición. […] Antes del amanecer, llevando solo una luz de aceite, me adentré una vez más en el Cementerio de los Libros Olvidados. Cuando lo hacía, me imaginaba la hija de Isaac pasando por aquellos mismos pasillos oscuros e inacabables con la misma determinación que la que me guiaba a mí: salvar el libro. Al principio, pensé que aún acordaría de la ruta que había hecho en mi primera visita en aquel lugar, de la mano de mi padre, pero muy temprano me di cuenta que los recodos del laberinto doblaban los pasillos en volutas que era imposible recordar. Hasta tres veces, intenté seguir el camino que me pensaba tenía memorizado, y por tres veces el laberinto me devolvió al punto de partida.”