|
Tots els dies |
de 10.00 h a 20.00 h |
Entrada general: 12 €
Entrada reduïda: 8 €
- Menors de 8 a 12 anys.
- Les persones en atur o posseïdores de la Targeta Rosa Reduïda.
- Les persones posseïdores de targeta acreditativa de discapacitat reconeguda.
Entrada gratuïta
- Tots els diumenges a partir de les 15 h
- Primer diumenge de mes
- Els menors de 8 anys.
- Posseïdors de la Targeta Rosa gratuïta
- Els membres degudament acreditats de l’ICOM
- Els membres degudament acreditats de l’Associació de Museòlegs de Catalunya.
- Els usuaris de la biblioteca i del centre de documentació del Memorial Democràtic de Catalunya degudament acreditats.
- Els guies turístics en exercici de la seva feina.
- Els professors d’ensenyament reglat degudament acreditats per la direcció del centre educatiu.
- Els professors d’ensenyament reglat quan acompanyin un grup d’estudiants.
- Els posseïdors de la targeta rosa gratuïta.
- Els socis de les entitats i associacions amb seu al Castell de Montjuïc.
- Les persones que disposin del passi metropolità d’acompanyament d’una persona amb discapacitat.
- Els posseïdors del carnet BCNCultural.
- Registrats al programa Gaudir+BCN.
- 24 de setembre (la Mercè)
- Registrats al programa Gaudir+BCN
|
|
El Castell de Montjuïc explora els límits entre llibertat i reclusió amb la instal·lació immersiva de Penique Productions, comissariada per MIRA.
Penique Productions, amb el comissariat de MIRA, proposa una experiència estètica marcada per la morfologia de l’arquitectura de l’espai de les Casernes del Castell de Montjuïc. La direccionalitat d’aquesta arquitectura marca un recorregut que transmet la idea de camí, trajecte, procés, conduint l'espectador a caminar-lo. Un recorregut que ens parla del temps, i un temps que ens parla de la vida. És en aquests paràmetres en què apareixen les idees en la imatge, de reflex cap a dins, i de projecció cap a fora.
És en aquests paràmetres on la llum i el color de la instal·lació inflable que ocupa aquest espai ens poden parlar de llibertat, mentre que l'arquitectura i la foscor remeten a la reclusió. És en aquests paràmetres en què es convida el públic a entrar i viure l'experiència, a escriure i dibuixar a les parets de l'inflable, a l'inici i al final. Com a identitat? Com a presència? Com a provocació? Com a memòria? Com a registre, marca, rastre, vestigi? Entre la permanència i l’efímer.