Cantar com a excusa, com a exercici de memòria. Cantar com a homenatge.

Proposem la creació d’un grup efímer per compartir històries, melodies, cuplets i cobles. No es tracta d’una coral, ni cal saber cantar, perquè hi ha moltes maneres de crear i posar banda sonora a les èpoques passades.

A partir d’exemples, personatges i situacions diverses, proposem un espai de diàleg que anirà buscant, a poc a poc, el seu lloc en la banda sonora d’una Barcelona canalla.

Amb aquesta proposta es treballaran en grup, i a través de la veu, la cobla i els cants variats, les narratives de la Barcelona dels setanta, i les seves sonoritats i complicitats.

Et pots apuntar al nombre de sessions que vulguis. Tant si és a una, a dos, com a totes tres.