L'obra, l'activisme i la crítica institucional de Coco Fusco ens ajuden, des dels anys vuitanta, a desmitificar la multiculturalitat de l'art com a institució. A través de  la performance i  el videoart, però també mitjançant la pedagogia, la crítica i la teoria de l'art, l'artista desplega recerques que qüestionen els sistemes de poder en l'àmbit artístic. 

He après a nedar en sec, exposició en què Cuba i els Estats Units ocupen un lloc central,  explora la paraula,  l'ús simbòlic del silenci i la inversió de llengua i llenguatge en la confrontació entre l'expressió artística i el poder. 

Les artistes i investigadores  Agnes Essonti Luque,  Albert Gironès i  Eva Paià ens proposen un recorregut per l'exposició: una visita en la qual s'acompanya els participants en l'elaboració d'un relat col·lectiu i es posen en diàleg els coneixements de cadascú. Durant el recorregut, es compartiran pistes per fer-les ressonar al museu i perquè cada visitant s'emporti un murmuri de la mostra.