Aquest novembre, el MACBA farà trenta anys. Per celebrar-ho, desplegarem un programa d'arts en viu, música i performance que no pretén recollir la memòria institucional del museu, sinó més aviat aquells anhels i desitjos que van conduir a la seva creació l'any 1995. És a dir, que no es tracta de retre homenatge a una institució cultural, sinó a l'escena artística de la ciutat que va imaginar aquest museu i el va fer possible. 

El programa ens convida a reflexionar sobre el poder constitutiu del rumor: el boca-orella aparentment trivial que trobem a qualsevol comunitat i que serveix de vehicle per compartir experiències i referents culturals. Aquest rum-rum atorga la seva aura de misteri als llibres anònims i els manuscrits trobats en ampolles. És l'enigma que envolta artistes desaparegudes, obres d'art robades, discos inèdits i pel·lícules censurades. En definitiva, és la força mitològica dels relats que ens sobreviuen. 

La poètica del murmuri desafia la solemnitat mortuòria del museu i, en canvi, apel·la a la lleugeresa de l'inacabat, l'indocumentat o el que directament no s'ha realitzat, i obre espais per a la imaginació i la conjectura. En lloc de venerar un passat monolític que amenaça de sepultar-nos sota el seu pes, els murmuris ens conviden a fer surar l'intangible. 

Al llarg de dotze mesos, aquest programa desplegarà propostes en viu que estan travessades pel rumor i la murmuració. En alguns casos, revisen accions històriques que han adquirit un caràcter gairebé llegendari dins l'escena local, com els rituals col·lectius que Antoni Miralda, Dorothée Selz, Joan Rabascall, Jaume Xifra i Benet Rossell van convocar entre 1969 i 1973, o l'enigmàtica acció –una sonata de Bach desafinada– que Carles Santos i Pere Portabella van concebre en la clandestinitat de la seva reclusió a la presó Model. 

Programa comissariat per Sabel Gavaldon i Alicia Escobio.