Sinopsi

L’Odissea d’aquelles vides parla de la immigració. Si les dues Odissees anteriors parlaven dels viatges, d’aquells éssers humans que són forçats a viatjar a la guerra i es queden a les cunetes, en aquesta Odissea, sobretot, parlem d’aquelles persones que han iniciat el seu camí desesperat de migració a la recerca millor vida. Parlem en concret, i com a escena que nodreix tot el text i tota la poètica del relat, de les persones migrants que han de passar pel desert de Tunísia. Parlem del drama de la Fati i la Marie, una mare i una filla que van morir creuant el desert de Tunísia buscant una vida millor. Mare i filla de 30 i 6 anys respectivament. La seva mort posa nom a l’infern que viuen centenars de migrants llançats per l’exèrcit de Tunísia a aquest terrible desert fronterer amb Líbia, on, amb temperatures de 50 graus, és impossible sobreviure sense refugi, menjar i sense aigua.

L’obra recorre el cos de la mare i la filla, i aquest recorregut ens porta a milers de cossos més que deambulen per diferents camins desnonats, perduts i desolats.