Drets Socials, Educació i Cicles de Vida

Des del punt de vista de la implementació inicial cal subratllar les dificultats que s’han hagut de superar per poder oferir un servei sanitari des de una instal·lació municipal.

D’una banda, va suposar un repte en termes d’adequació de l’espai, gestió de l’autorització sanitària per al servei d’odontologia, etc. D’altra banda, el servei ha requerit esforços de coordinació: la pluralitat i diversitat de serveis derivadors ha suposat un gran esforç d’homogeneïtzació i consens en els criteris de derivació; així mateix, treballar amb 3 proveïdors ha fet necessari la sistematització comuna dels circuits de derivació, respectant algunes particularitats de cada proveïdor. En general, el treball en xarxa i les aliances han generat l’oportunitat per compartir metodologies i poder millorar processos i circuits.

La gestió assistencial dels punts també és diferent, això genera en alguns moments disfuncions però alhora valorem que pot permetre la gestació d’un sistema comú, suma de totes les experiències i processos i al final un funcionament comú i més efectiu del projecte.
Cal assenyalar que el control i flux de l’activitat és un dels punts més importants del programa, doncs té una capacitat limitada. Al llarg d’aquests anys s’ha treballat en l’establiment d’un topall per serveis, on s’ha tingut en compte una distribució territorial segons criteris socioeconòmics, reforçant amb més capacitat de derivació a aquells territoris més vulnerables i adoptant un sistema flexible de compensacions. El control d’aquest flux d’activitat, de derivacions i capacitat és clau per mantenir un temps d’espera el més limitat possible entre la derivació, revisió odontològica al CAP i primera visita i tractament en el servei. Com a millora a implementar s’està plantejant la creació d’una eina web de gestió de les derivacions, topalls. En el futur immediat, el fet de que part de la prestació formi part de la cobertura CatSalut pot generar dificultats a l’hora de gestionar uns topalls d’accés per un servei que esdevé un dret subjectiu per totes les persones amb uns ingressos determinats.

L’absentisme i la gestió d’expectatives són altres de les dificultats. El perfil complex dels pacients i la llarga durada dels tractaments fan que s’activin moltes les iniciatives per pal·liar l’absentisme. La insistència en els recordatoris i la coordinació amb els derivadors ha aconseguit reduir globalment l’absentisme. Pel que fa a la gestió d’expectatives, un dels requisits fonamentals en la derivació de persones al programa és que siguin persones que estiguin en un moment personal i de salut prou estable com per poder afrontar un tractament de llarga durada. Per aquest motiu és molt important la gestió de l’expectativa en la derivació prèvia i en les primeres fases del tractament: la persona usuària ha de ser informada dels límits del programa i dels tractaments inclosos en el mateix.

En aquest sentit s’han millorat les fitxes de derivació incloent una part per a la persona usuària amb aquesta informació així com també normes de funcionament. S’està treballant en l’edició d’un material on es pugui marcar també les garanties que ofereix el programa en quan als tractaments i el pla d’intervenció personalitzat que es portarà a terme i el cost aproximat que pot tenir el mateix.

Un altre repte va ser la decisió d’establir topalls, quan poc mesos després d’iniciar va ser evident que les persones que complien criteris d’inclusió superaven la capacitat del servei i es posava en risc la seva eficàcia amb unes demores de molts mesos, i la dificultat d’establir mecanismes pel seu compliment.

La contractació dels serveis assistencials també va ser prou complexa, formalitzant-se primer un encàrrec a mitjà propi a CSC l’any 2018 i ampliant-se després per un canvi de jurisprudència, vehiculant l’aportació al mateix CSC. I durant la pandèmia de COVID-19, el tancament temporal del servei i la seva reobertura progressiva des de maig 2020 amb un reforç molt substantiu de mesures preventives. Amb el repte de gestió d’agendes, reprogramacions, retard en poder atendre noves derivacions, que va suposar.

Finalment, cal assenyalar l’oportunitat de visibilitzar una necessitat que, fins ara, havia quedat molt amagada. L’accés a tractaments odontològics està condicionat a una capacitat econòmica, ja que són tractaments costosos i la cobertura pública és mínima (revisió i extraccions). L’impuls d’aquest projecte ha permès posar en evidència aquesta necessitat afavorint la posada en marxa d’altres iniciatives del propi Ajuntament i d’altres administracions:

- Un operador odontològic per a tota la ciutadania amb preus més accessibles, per sota del mercat.
- Un conveni perquè les clíniques dentals associades a l’Associació Empresarial de Centres d’Assistència Dental (AECAD) ofereixin tarifes socials a diferents col·lectius.
- La Llei 12/2020, del 13 d'octubre, de l'atenció pública de la salut bucodental, aprovada pel Parlament de Catalunya.

El servei ha permès accelerar a la ciutat de Barcelona el desplegament de la Llei 12/2020 de salut bucodental en la població amb vulnerabilitat socioeconòmica i amb problemes de salut mental.