Drets Socials, Educació i Cicles de Vida

El Barcelona Green Deal és el full de ruta per a l’economia de la ciutat d’ara i fins al 2030. Fins al 2023, s'invertiran 672 milions d’euros en un total de 66 accions concretes basades en deu grans objectius. El pla es finançarà, en primer terme, amb pressupost ordinari i el pressupost extraordinari aprovat per l’Ajuntament per reactivar l’economia de la ciutat davant la situació provocada per la pandèmia de la covid-19.

L’objectiu del Barcelona Green Deal és generar una activitat econòmica diversa i de futur, basada en set sectors estratègics: el digital, el creatiu, l’economia de proximitat, l’economia del visitant, la indústria 4.0, l’àmbit de salut bio i l’economia verda i circular.

El pla es basa en deu objectius estratègics:

Ser la capital digital i tecnològica d’Europa

El sector TIC ocupa al voltant de 60.000 persones a la ciutat, amb un augment consolidat durant els darrers 6 anys. Representa el 5,5% dels llocs de treball i prop del 4% del teixit empresarial a la ciutat.

Es vol avançar en la capacitació digital de la ciutadania, impulsant nous espais per fomentar l’economia digital, que es considera clau per donar resposta tant als problemes quotidians com als grans reptes de ciutat.

Ser un hub de referència per al talent nacional i internacional

Cal posar en el centre de totes les polítiques municipals les iniciatives públiques i privades que fomentin la generació, atracció i promoció del talent, impulsant un seguit d’actuacions distribuïdes al voltant del que s’anomena cicle de vida del talent.

La transformació digital, la globalització, l’emergència climàtica o l’envelliment de la població són factors que transformen les nostres societats i models econòmics, i el talent del futur haurà de tenir els coneixements i les competències necessàries per donar resposta a aquests reptes.

Protegir l’estabilitat i la seguretat de l’economia de proximitat

El sector comercial s’enfronta, entre d’altres, a noves formes de comercialització (com el comerç electrònic), els canvis en els hàbits de consum (sobretot, de les persones joves) i la manca de professionalització i de digitalització dels establiments, principalment dels de dimensions més petites.

Cal contribuir de manera decisiva a enfortir el comerç i la restauració, generant sinergies entre ambdós sectors i amb els 43 mercats municipals, que integren un dels serveis públics més ben valorats per la ciutadania i que suposen un orgull per a la ciutat.

Transformar el model turístic cap al valor i la sostenibilitat

Gestionar amb criteris de ciutat els diversos fluxos de visitants, tenint en cada cas una oferta clara, unes propostes concretes i la màxima capacitat per anticipar-se als conflictes que suposa ser una ciutat que és i vol ser visitada per molta gent.

Ampliar la presència de Barcelona a escala internacional

Es redoblaran els esforços en la projecció internacional de la ciutat per mantenir una posició diferenciada com a palanca de futur per poder generar percepcions favorables quant a la implantació de noves activitats econòmiques al territori, per incentivar la instal·lació d’empreses, per internacionalitzar l’economia o per potenciar el sentiment de pertinença i estima de la ciutadania.

Lideratge en matèria d’emprenedoria i innovació

És prioritari conservar i millorar mecanismes i processos que facilitin l’activitat econòmica, que emparin les iniciatives empresarials i l’emprenedoria i beneficiïn la gran economia però sobretot l’economia de proximitat.

Garantir la qualitat de la feina i ocupabilitat dels ciutadans

L’ocupació de qualitat és fonamental per garantir unes condicions de vida dignes, una societat civil forta i cohesionada, i també una Barcelona que ofereixi un bon equilibri entre treball i vida personal. La implementació de noves clàusules socials a la contractació, l’acompanyament de les persones que busquen feina o els ajuts a la contractació són alguns dels mecanismes que es plantegen per assolir un progrés econòmic i de competitivitat, que tingui un impacte en la reducció de desigualtats i la garantia dels drets socials.

Enfortiment de l’economia social i solidària

S’estima que l’economia social i solidària ja suposa un 7% del PIB de la ciutat i un 8% de l’ocupació. Aquest àmbit econòmic i empresarial proposa un model d’atenció que posa les persones al centre i incorpora principis que són fonamentals des del punt de vista de la justícia social.

Fomentar l’economia circular i la transició ecològica
Barcelona ha aprovat la Declaració d’emergència climàtica, amb un conjunt de mesures que majoritàriament aporten solucions en clau ecològica, com l’Agència Pública d’Energia o la zona de baixes emissions.

Mesures per evitar que l’emergència climàtica es converteixi en una emergència que generi noves desigualtats socials o de competitivitat, que es complementaran amb d’altres com la creació d’un fons d’inversions per al programa “Barcelona, posa’t sostenible”, l’acord estratègic per a la promoció de l’economia solar i la rehabilitació energètica o la celebració de la capitalitat mundial de l’alimentació sostenible.

Ciutat de referència per a nous pols d’activitat econòmica

Les polítiques urbanístiques són una eina fonamental per poder generar nous pols innovadors d’activitat econòmica, adaptant espais de la ciutat consolidada i generant teixit econòmic des de la proximitat.

Entre d’altres, s’impulsarà un pla per a l’impuls econòmic del centre de la ciutat que convertirà la via Laietana en un eix econòmic innovador, la transformació del Port Olímpic en un hub d’economia blava, la creació d’un pol científic a la Ciutadella del Coneixement o el reforç de la Rambla com a eix cultural.

També preveu els tres grans nodes urbans amb la remodelació de la Sagrera, l’estació de Sants i els seus voltants i la plaça de les Glòries, mentre que el Besòs, Montjuïc, la Zona Franca i l’espai de la Fira destaquen com a nous espais per a una neoindustrialització verda.