Drets Socials, Educació i Cicles de Vida

Un any després de l’aprovació de la mesura de govern per prevenir el sensellarisme femení, les dades mostren que el conjunt d’actuacions posades en marxa han contribuït a reduir el nombre de dones detectades que viuen al carrer i a millorar-ne l’atenció. La vulnerabilitat de les dones sense llar presenta uns patrons diferents dels dels homes, i cal abordar-los de manera específica.

Els recomptes mensuals de dones en situació de sensellarisme que s’han dut a terme en el darrer any mostren un descens del 35%; s’ha passat, doncs, de les 134 dones detectades el gener del 2020 a les 87 que es van comptar el març del 2021. Per primera vegada des de l’any 2008, moment en què es van començar a fer recomptes de manera sistematitzada, el percentatge de dones que viuen al carrer ha baixat un 10% del total, un percentatge que durant els anys anterior se situava entre l’11 i el 15%.

Mesura de govern per prevenir el sensellarisme femení

El descens respon, entre d’altres, a les actuacions que s’han dut a terme des de l’aprovació de la mesura de govern per a la prevenció del sensellarisme femení i la introducció de la perspectiva de gènere en l’atenció a les persones sense llar a Barcelona 2020-2023, que s’articula a través de la trentena d’entitats que formen part de la Xarxa d’Atenció a Persones sense Llar (XAPSLL) i dels serveis municipals. Les accions que s’han posat en marxa s’han centrat en tres eixos:

• Millorar l’atenció en situacions de violència masclista, ja que bona part de les dones sense llar pateixen o han viscut aquest tipus de violència.
• Activar itineraris sociolaborals i habitacionals per promoure la inserció laboral de les dones i la derivació a altres recursos habitacionals.
• Donar resposta a les necessitats d’higiene femenina, privacitat i intimitat, amb equipaments d’acollida dissenyats amb una mirada feminista.

Entre els equipaments, destaca l’activació durant la pandèmia d’un dispositiu específic per a dones al Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB), que posteriorment es va traslladar a un establiment hoteler del centre de la ciutat, fins al mes de setembre del 2020, i que va atendre 192 dones en conjunt.

A més, tres equipaments estan habilitats per acollir només dones:

• Centre de Primera Acollida (CPA) de Sarrià: amb 54 places, situat al carrer del Císter, 20. L’equipament obre cada dia, de 20.00 a 9.00 hores.
• Centre Residencial d’Inclusió (CRI) La Llavor: en marxa des de l’octubre del 2020, aquest espai gestionat pels serveis socials de Sant Joan de Déu disposa de 40 places i d’un servei d’acompanyament laboral i d’atenció psicològica.
• Centre Residencial d’Inclusió (CRI) La Violeta: inaugurat a l’abril, aquest equipament té capacitat per a 26 dones i el gestiona el Centre d’Acollida Assís, amb el finançament compartit de l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya.

La falta de visibilitat del sensellarisme femení ha fet que, històricament, els equipaments per a persones en situació de carrer es dissenyessin des d’una òptica androcèntrica, sense tenir en compte les necessitats específiques de la població femenina en aspectes tan importants com la seguretat, la intimitat, la higiene o la privacitat. L’experiència ha demostrat que les dones suporten més situacions d’infrahabitatge, abusos i violència que no pas els homes abans de quedar-se sense llar, i quan arriben a aquesta situació, ho fan en condicions de deteriorament físic i emocional més greu.