Drets Socials, Educació i Cicles de Vida

La xifra representa un 11% més de persones ateses i un 70% més d’actuacions que el 2021. L’increment més destacat quant a nacionalitats s’ha donat entre persones provinents d’Ucraïna, amb un augment del 530%, arran del conflicte amb Rússia.

El balanç del primer semestre del 2022 del Servei a Persones Immigrants, Emigrants i Refugiades (SAIER) mostra que del total de més 54.000 actuacions, el tipus d’activitat més freqüent ha estat la informació d’acollida, amb prop del 54% del total, seguida de l’atenció social per part de la Creu Roja (20,7%).

Altres actuacions han estat l’assistència en tràmits d’estrangeria (CITE) (10%), l’assistència jurídica de protecció internacional (5,5%), l’assistència jurídica d’estrangeria a l’ICAB (4,6%), l’assistència a l’homologació de formació i feina (4,6%) i cursos de català (0,4%).

L’increment de la mobilitat internacional amb l’obertura de fronteres per la remissió de la covid-19 i l’agreujament de les situacions socials de les persones ateses ha provocat un increment respecte al 2021 de les activitats del servei d’atenció social i del servei d’assessorament jurídic en protecció internacional.

Perfil de la població atesa

Es manté la proporció d’homes (45%) i dones (49%), amb un 6% sense registre. El 67% s’ha establert a la ciutat en els darrers tres anys.

La majoria de les persones que han acudit al servei procedeixen de l’Amèrica del Sud (53%), però s’incrementa el percentatge de persones provinents d’Europa arran de la guerra d’Ucraïna (que passen del 10%, el 2021, al 19% el 2022). Es redueix la proporció de persones que venen d’Àfrica (del 18 al 12%), de l’Amèrica Central (del 15 al 10%) i d’Àsia (del 9 al 5%).

Més concretament, el país d’on provenen més persones de les ateses pel SAIER és Colòmbia, amb més de 2.000 persones. El segueixen el Perú i Veneçuela (entre 1.000 i 2.000); Ucraïna, Hondures i el Marroc (entre 500 i 1.000); Geòrgia, l’Argentina i el Pakistan (entre 200 i 500), i Algèria, El Salvador, Rússia, l’Equador, Bolívia, Xile, el Brasil, Cuba i el Senegal (entre 100 i 200).

El 71% està en situació irregular o tramitant el procés de regularització, ja que ha augmentat en un 56% el nombre de persones ateses en protecció internacional, amb 5.021 persones enguany i 3.224 l’any anterior. Dins d’aquestes xifres, destaca l’increment de persones que han sol·licitat protecció internacional d’Ucraïna (un 993% més) i del Marroc (un 168% més).

Coordinació amb el programa municipal Nausica

El programa Nausica d’atenció a persones refugiades disposa de coordinació i suport tècnic a plena dedicació a través d’un nou contracte amb el SAIER. Així mateix, està en procés d’adjudicació un nou acord marc per gestionar el programa Nausica, amb millores que s’implementaran durant el 2022.

Amb la remissió dels efectes de la pandèmia s’ha recuperat la presencialitat de les activitats del programa, s’han millorat els processos de creació de xarxa de persones i s’estan consolidant els equips tècnics.

Nou Pla d’acollida a persones immigrades i refugiades

La Regidoria de Drets de Ciutadania ha impulsat el nou Pla d’acollida a persones immigrades i refugiades. Estratègia Barcelona 2022-2025 per desenvolupar accions estratègiques.

Entre d’altres, inclou una taula d’acollida interadministrativa i intersectorial, un observatori per monitorar i planificar les polítiques d’acollida, una línia de treball amb consolats, un pla de formació per al personal de serveis municipals i suport a la regularització amb assessorament jurídic, aprenentatge de llengües i acompanyament en la inserció sociolaboral.