Drets Socials, Educació i Cicles de Vida

El model innovador d’atenció municipal a la drogodependència es basa en el desplegament de recursos i serveis integrals i inclou la posada en marxa d’un centre per allotjar persones sense llar amb addiccions i deu sales de consum injectat supervisat. Els indicadors demostren que el model millora la salut i l’autonomia de les persones que reben atenció especialitzada i no genera un impacte negatiu en l’entorn.

El model inclou la promoció de la salut, la prevenció i la posada en marxa de serveis d’acompanyament i de suport, que tenen un objectiu doble: tractar les persones que volen deixar les addiccions i reduir els danys de les persones que no volen o no poden iniciar un tractament. En els darrers quatre anys, el pressupost de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) per fer front a la drogodependència ha augmentat un 82% i ha passat de 5,92 a 10,71 milions d’euros.

Un model d’atenció integral a les drogodependències

La ciutat té un model d’atenció a la drogodependència integral que inclou tant els tractaments com els programes de reducció de danys, i el seu desplegament s’ha dut a terme mitjançant l’habilitació d’equipaments, serveis i programes de suport i acompanyament a les persones amb drogodependència:

• Els centres d’atenció i seguiment (CAS): els quinze centres repartits per la ciutat són un dels principals recursos municipals d’atenció a les drogodependències. Tots ofereixen serveis integrals amb accés a tractament i a programes de reducció de danys, i nou dels equipaments inclouen també espais de consum supervisat. L’accés als centres és per via directa, sense necessitat de derivació. En el cas dels tractaments es recomana demanar cita per telèfon a l’equipament que correspongui per districte. Tots els equips atenen persones de més de 18 anys, tret del CAS Horta-Guinardó, que també dona servei a adolescents.
• Programes de reducció de danys (REDAN): tenen l’objectiu de reduir els efectes negatius i els riscos del consum actiu de drogues en la salut individual i col·lectiva. Estan dirigits a les persones que no poden abandonar el consum o es troben en les primeres fases del tractament. D’una banda, se’ls posa en contacte amb equips professionals que ofereixen prestacions socials i sanitàries, i educació sanitària i es treballa la vinculació amb els serveis. D’altra banda, se’ls facilita material estèril, com xeringues o preservatius, per reduir el risc d’infecció associat amb el consum de drogues. Entre els serveis REDAN, també hi ha els espais de consum supervisat. La majoria dels programes REDAN estan integrats en els CAS, tret d’alguns recursos específics.
• El Centre d’Acolliment per a Persones sense Llar amb Addiccions: l’equipament es va obrir fa dos anys i mig per facilitar el confinament de les persones sense llar amb addiccions durant la pandèmia. La continuïtat en l’ús del centre per part de les persones usuàries ha consolidat de manera definitiva aquest espai, que al març es va instal·lar de manera permanent al districte d’Horta-Guinardó.

Més salut i autonomia per a les persones usuàries

Per augmentar l’efectivitat d’aquest model, ha estat clau l’obertura del Centre d’Acolliment per a Persones sense Llar amb Addicions, al districte d’Horta-Guinardó. Es tracta d’un equipament pioner a Catalunya, amb capacitat per a 50 persones i una inversió anual de 2,5 milions d’euros.

Les dades d’atenció recullen que al voltant del 30% de les persones que viuen en aquest equipament milloren de manera notable la seva situació i que es produeix un descens destacat en el consum de drogues, entre el 50 i el 70%, segons la substància.

De les 213 persones ateses, una seixantena han completat amb èxit el procés de millora de l’autonomia i han pogut accedir a un habitatge privat, compartir pis amb d’altres persones, passar a viure en un pis d’inserció, ingressar en una comunitat terapèutica, recuperar el vincle familiar o ingressar en algun altre centre de la xarxa per a persones sense llar que no permeten el consum de substàncies a l’interior.

L’existència d’un equip permanent de coordinació, vigilància i seguiment amb el Districte d’Horta-Guinardó ha estat clau per garantir la convivència veïnal i evitar un possible impacte negatiu de l’equipament. De fet, els centres educatius més propers han registrat un augment de les sol·licituds d’escolarització en el darrer curs.

Un sistema exemplar i reproduïble

Els bons resultats assenyalen l’efectivitat d’un model que caldria ampliar i reproduir, tant a l’àrea metropolitana com a la resta de Catalunya, per unificar l’abordatge de la drogodependència a tot el territori.

El 23% de les persones ateses al Centre d’Atenció i Seguiment (CAS) a la Drogodependència de Baluard no viu a la ciutat. De les 14 sales de consum injectat supervisat que existeixen a Catalunya, 10 es troben a Barcelona. A més, el Centre d’Acolliment per a Persones sense Llar amb Addicions és l’únic que existeix al territori.

El consistori ha traslladat a la Generalitat de Catalunya la petició d’estendre el model, i la Generalitat ja s’ha compromès a finançar el 25% del Centre d’Acolliment.