Salut i Medi Ambient

Sons i sorolls

Un òrgan de primera
L’oïda és un òrgan tan precís com delicat. La membrana del timpà és tan sensible a les vibracions sonores com les fulles d’un arbre ho són al moviment del vent. Si el vent és massa fort, les fulles es desprenen. De la mateixa manera que les fulles caigudes no tornen a les branques, les cèl·lules danyades pel soroll no es recuperen mai. El mínim canvi perceptible per als humans és d’1 dB, tot i que percebem que un soroll és més alt a partir dels 8 dB de diferència. Un adult pot suportar momentàniament fins a 130 dB, però per a un infant més de 120 dB causen un dany irreversible. Encara que pugui fer l’efecte que ens hem acostumat a uns determinats nivells de soroll, la majoria de vegades significa pèrdua de sensibilitat auditiva temporal, que pot acabar produint sordesa permanent.

Soroll
El soroll ambiental és el soroll exterior molest, no desitjat o nociu generat per les activitats humanes. El soroll crea un clima de contaminació auditiva que ens causa molèsties si hi som presents. Quan afecta al benestar d’un conjunt important de la població es parla de contaminació acústica. Les molèsties causades pel soroll depenen de les seves característiques: durada, intensitat, timbre, to, freqüència... Percebem habitualment els nivells de pressió sonora més elevats que destaquen del soroll de fons. Tanmateix, un so que en principi no ens resulta perceptible, pot resultar molt molest quan desapareix el soroll de fons.

Soroll ambiental i salut: menys soroll, millor

De la mateixa manera que els humans hem anat canviant les nostres exigències quant als nivells de confort tèrmic, l’oïda de cadascú de nosaltres s’ha anat adaptant també a un rang de confort acústic que no tolera determinats sorolls. L’absència de soroll ha esdevingut sinònim de qualitat de vida.

L’estil de vida adoptat a les grans ciutats al llarg del segle XX ha comportat molts avantatges per a les persones (disponibilitat de serveis, cultura i coneixement, economia d’escala) però ha generat també efectes no desitjats. Un d’ells és el soroll ambiental que ens acompanya bona part del dia, i també durant la nit. Els coneixements actuals indiquen que l’exposició crònica al soroll ambiental té efectes importants sobre la salut i la qualitat de vida. Els efectes principals són l'afectació del benestar emocional, psicològic i social, inclosa la molèstia deguda al soroll, el trastorn del son, les malalties cardiovasculars i metabòliques, així com l’impacte negatiu en el desenvolupament cognitiu infantil. A la Unió Europea s’estima que, després de la contaminació atmosfèrica, el soroll ambiental i en particular el soroll de trànsit és el factor ambiental amb major impacte en la salut.

* Font de la il·lustració: Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona, material divulgatiu de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB)

La Directiva Europea sobre Soroll Ambiental, aprovada l’any 2002, representa una fita en la gestió de la contaminació acústica ja que reconeix que el soroll ambiental no és només un problema puntual o d’un lloc concret, sinó que afecta a la majoria de la població europea. La Directiva estableix que cada 5 anys tots els països de la Unió Europea han d’elaborar un estudi per identificar les fonts principals de soroll, els problemes que originen, i, conseqüentment, un pla de millora de l’ambient acústic.

* Font de la il·lustració: Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona, material divulgatiu de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB)

Barcelona encara sona massa
A Barcelona no som, malauradament, l'excepció. Els sons formen part del paisatge urbà, enriquint-lo i atorgant una personalitat concreta a cada ciutat i, fins i tot, a cada barri. En aquest entorn sonor el soroll és però, una enutjosa realitat amb la qual hem de fer l'esforç de conviure.

El trànsit rodat és el principal focus emissor de soroll a la ciutat de Barcelona m olt per sobre de les altres fonts, tant de dia com de nit. El 57% de la població s’exposa a un soroll de trànsit igual o superior al que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera perjudicial per a la salut tant durant tot el dia com durant la nit.

* Font de la il·lustració: Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona, material divulgatiu de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB)

Els ciclomotors, sota sospita
Ni totes les motocicletes ni tots els ciclomotors tenen la mateixa responsabilitat en aquesta problemàtica. Si bé la majoria mantenen les condicions originals de fàbrica i emeten sorolls moderats, una minoria causa un excés de soroll, i normalment també més emissions nocives, com a conseqüència dels trucatges. Bona part d'aquestes alteracions es fan al tub d'escapament, retallant-lo, foradant-lo o eliminant-ne parts del seu interior.

Riscos sobre dues rodes

Les dades d'accidents de trànsit a Barcelona són clares i contundents.
Tots sabem que circular en moto per una ciutat implica assumir uns riscos inherents a les característiques del nostre vehicle i del trànsit urbà. No obstant això, la causa més habitual en els accidents amb víctimes es dóna en cruïlles, per raó de no obeir un semàfor o de manca d'atenció quan no n’hi ha.

Alguns motoristes no en tenen prou amb aquests riscos i els multipliquen amb un estil de conducció agressiu i de competició. Caldria estudiar mesures d'ordenació del trànsit per protegir al conductor de vehicles de dues rodes i promoure accions de formació i conscienciació ciutadana dirigits a tots els conductors per promoure pautes de conducció més tranquil·les i respectuoses amb els usuaris més dèbils i els vianants.

Recorda! per arribar el primer, primer has d'arribar.

Les assegurances: la utopia del motorista
Assegurar qualsevol vehicle de motor és una obligació legal que, segons un informe del RACC, incompleixen el 25% dels ciclomotors. Moltes companyies es neguen a assegurar aquests vehicles o ho fan cobrant elevadíssims preus. Molt sovint, l'única opció és acudir al Consorci de Compensació d'Assegurances, l'organisme de l'Estat que, si demostrem la negativa de dues companyies a assegurar el nostre vehicle, obligatòriament ens ha de subministrar la cobertura bàsica.

L’escala decibèlica

Els humans mesurem els sons mitjançant l’escala decibèlica (dB). Aquesta escala s’ajusta al comportament de l’oïda davant de la freqüència del so, i s’expressa a través d’una fórmula matemàtica de tipus logarítmic. Per aquesta raó, el doble de decibels no equival al doble de soroll. A efectes de percepció humana, per duplicar la sensació sonora només cal augmentar 10 dB el nivell de pressió sonora. Augmentar 10 dB un so produeix, per tant, la sensació de sentir el doble de soroll. El llindar auditiu mig d’una persona comença als 0 dB, i a partir dels 130 dB apareix l’anomenat llindar de dolor. Cada persona, tanmateix, respon de forma diferent a cada freqüència.

L’escala decibélica, doncs, respon a una expressió matemàtica logarítmica, on, la duplicació del soroll no es produeix quan es dobla el nombre de decibels, sinó amb un simple augment de 3 decibels.

Nivells sonors i efectes sobre les persones:

* Font de la il·lustració: «Menys soroll, millor», guia d’educació ambiental de l’Ajuntament de Barcelona

Urbanisme, Transició Ecològica, Serveis Urbans i Habitatge

Formulari de cerca