Arbutus unedo (arboç)

Gènere: Arbutus

Espècie: unedo

Família: ericàcies

Origen geogràfic: sud i oest d'Europa i nord d'Àfrica

Noms comuns: arboç, cirerer d'arboç

Característiques: és un arbust arborescent de fulla perenne, de capçada arrodonida o erecta i densa, d'una alçària entre els 4 i 10 m i una amplada de capçada entre els 2 i 8 m, amb l'escorça grisenca, rogenca a la part superior, i els branquillons de color bru vermellós. Les fulles són alternes, simples, lanceolades, coriàcies, glabres, fan entre 5 i 10 cm de llarg, tenen el marge serrat i són de color verd fosc brillant a l'anvers. La floració es produeix entre els mesos de setembre i febrer, amb les flors urceolades, blanques, a vegades tacades de rosa, mel·líferes, de 8 a 10 mm de llarg, disposades en panícules pèndules d'uns 5 cm de llarg. Els fruits són baies tuberculades, globoses, de 0,7 a 2,5 cm de diàmetre, molt vistoses, de color taronja que, en madurar entre els mesos de setembre i desembre de l'any següent a la floració, es tornen de color vermell intens; la seva polpa és de color groguenc.

És propi de garrigues i alzinars mediterranis. Les baies, les cireres d'arboç, són comestibles encara que tenen fama d'emborratxar aquell que en mengi més d'una. En algunes contrades se'n fa salses, melmelades, confitures, licors i aiguardents. Per la qualitat estètica de les seves fulles, flors i fruits, és molt utilitzat en jardineria, com a petit arbre o gran arbust aïllat, en massissos arbustius i en tanques vegetals.