L'Eixample

La Nova Esquerra de l'Eixample, a banda de les tres grans peces de Can Batlló (actual Escola Industrial), la Model i l'Escorxador (actual parc de Joan Miró), no va començar la seva urbanització i edificació amb força fins als anys trenta del segle XX. La presència del ferrocarril i de la fàbrica Batlló va fer que fins que aquesta va tancar, el 1910, no es pogués crear un traçat urbà desenvolupat.

Fins als anys 1972-1973 no es van soterrar les vies del tren i alguns dels edificis del barri es van haver d'enderrocar per construir-hi l'avinguda Diagonal.

Fins aleshores estava format majoritàriament per conjunts dispersos de barraques ocupades per gent que venia a treballar a les obres de l'Exposició del 1929, una situació quasi rural que, en certes zones, es va mantenir fins a la postguerra. Però amb la transformació de l’antiga fàbrica en Escola Industrial el 1910, es va iniciar el procés de modernització de la zona.

Com a element urbà destacable des del punt de vista històric, s'ha d’esmentar l'escorxador municipal, inaugurat el 1892. Va funcionar fins al 1979, any en què el solar es va destinar a parc, com ja havia previst Cerdà. Aquest parc es va inaugurar el 1983, amb l'escultura de Miró Dona i ocell com a peça emblemàtica. Un altre edifici remarcable és la Casa Golferichs (1901), creada com a escola religiosa i avui centre cívic, després d'haver estat salvada de l'enderroc, el 1972, per la pressió popular.

El Centre Penitenciari d'Homes La Model va ser el primer edifici de Barcelona construït expressament per fer la funció de presó (1904) i segueix el model arquitectònic de panòptic dissenyat pel filòsof Jeremy Bentham.