La descoberta de la placa s’ha fet aquest dissabte, 1 d’abril, i ha anat acompanyada d’un acte d’homenatge en record a la vida de Cristina Fernández Pereira, d’ofici portera, que va ser afusellada al Camp de la Bota pel règim franquista l’any 1939. Miquel Salas, del grup de memòria històrica de Sant Antoni, ha repassat el context polític, educatiu i social de l’època i Isabel Pellejero i Eduard Musulén, autors del llibre Puerta a ningún sitio, han explicat la història i les circumstàncies que van donar lloc a l’execució de Cristina Fernández. La cantautora Maria Cambray i el percussionista Gustavo Benavides han ofert un duo de rumba.
L’acte també ha comptat amb els parlaments de la consellera de memòria històrica, Carme Méndez, la presidenta del Consell del Districte, Eva Baró, i el regidor del Districte, Pau Gonzàlez, que ha destacat la tenacitat i la perseverança de les persones que han fet possible l’acte i la contribució a recuperar les memòries silenciades.
A Barcelona, les porteres van ser un dels col·lectius professionals més represaliats en acabar la guerra. Dels 3.267 ingressos a la presó de Dones de Les Corts en els primers mesos de la postguerra, 108 eren porteres.
Cristina Fernández era una d’elles. Treballava de portera en una finca del carrer de Tamarit amb Comte Borrell, al barri de Sant Antoni. Estava casada i era mare d’un fill. El propietari de la finca la va acusar d’haver-lo denunciat per feixista, motiu pel qual va ser detinguda el 5 de març de 1939 i ingressada a la presó de Dones de Les Corts. El 13 de maig del mateix any, va ser afusellada al Camp de la Bota, a l’edat de 39 anys. Cristina va ser una de les 11 dones que els franquistes van assassinar al Camp de la Bota sobre un total de 1.717 víctimes republicanes de les quals es té coneixement de la seva execució entre 1939 i 1952. El seu marit, Baltasar Paz Fernández, acusat d’haver lluitat a la defensa de Madrid, va ser condemnat inicialment a 20 anys de presó.
La Ponència del Nomenclàtor va donar el vistiplau el mes de desembre a diverses denominacions d’espais públic de la ciutat. En concret, a l’Eixample, va tirar endavant la proposta de Jardí de Cristina Fernández Pereira per a l’interior d’illa de l’antic cinema Urgell, situat entre els carrers del Comte d’Urgell, de Floridablanca, del Comte Borrell i de Sepúlveda. Amb aquesta incorporació, el nomenclàtor de la ciutat guanya més noms de dones a l’espai públic.