Al febrer la ciutadania va decidir batejar la Biblioteca Fort Pienc amb el nom de la poeta i novel·lista barcelonina Ana María Moix, en un procés participatiu que incloïa tres grans noms de les lletres, la docència i la cultura amb una forta vinculació amb la ciutat.
En l’acte d’homenatge, a càrrec de Biblioteques de Barcelona i del Districte de l’Eixample, Andreu Jaume i Anna María Iglesia han parlat de la importància de l’autora en el panorama literari, i Rosa Sender ha presentat al públic la faceta més familiar de Moix explicant diverses anècdotes i destacant el seu amor per la literatura.
La poetessa Laia López ha estat l’encarregada de llegir diversos poemes de l’escriptora, alguns dels quals inèdits.
Biblioteques amb nom de dona
La poeta i novel·lista Ana María Moix, l’escriptora i periodista Rosa M. Arquimbau, l’escriptora Carmen Laforet, l’escriptora i bibliotecària Aurora Díaz Plaja, l’activista social M. Àngels Rivas i la periodista Mària Sánchez són les darreres figures femenines que donen nom a les biblioteques de la ciutat. A la ciutat ja hi ha tretze biblioteques amb nom de dona.
Ana María Moix Meseguer (1947-2014)
Ana María Moix Meseguer va néixer a Barcelona el 12 d’abril de 1947 i va morir, també a Barcelona, als 66 anys. Va ser narradora, poeta, editora i traductora. Va néixer al barri del Raval, al carrer de Joaquín Costa, en els anys més durs de la postguerra. El seu germà gran va ser el també escriptor Terenci Moix. Poeta precoç, va ser l’única dona inclosa en la cèlebre antologia de Josep Maria Castellet Nueve Novísimos poetas españoles (1970), que va donar a conèixer una nova generació. Un dels seus referents principals va ser el seu gran amic de tota la vida, Pere Gimferrer. Va assistir a classes a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona.
En vida, Moix va publicar els llibres Baladas del dulce Jim, No time for flowers i Call me Stone, reunits per Lumen el 1983 amb el títol A imagen y semejanza. Aquest corpus és el que obre aquesta Poesía completa (Lumen, 2024) a cura d’Andreu Jaume, en la qual veuen la llum per primera vegada dos poemaris inèdits, Palabras, por ejemplo i Cancionero para una dama, escrits entre el 1966 i els primers anys de la dècada dels setanta.
Va escriure també llibres de contes, novel·la infantil, articles de premsa sobre assumptes diversos, entrevistes a escriptors i escriptores, cròniques i tres novel·les: la primera, Julia, apareguda el 1970, és una de les obres més significatives de l’època; la va seguir la innovadora Walter, ¿por qué te fuiste?, i el 1994 la singular i formalment exquisida Vals negro.
Com a traductora és reconeguda per les seves versions de Louis Aragon, Samuel Beckett, Marguerite Duras, Amélie Nothomb i Françoise Sagan; va participar en la revista Vindicació Feminista entre el 1976 i el 1979, i des del 2006 fins al 2010 va ser directora literària de l’Editorial Bruguera.