Inicis i consolidació de l’òrgan
Com tot aniversari, la sessió que es va dur a terme al Saló de Cent va servir per fer memòria i recordar els inicis i les diferents vicissituds que han marcat la història del Consell de Ciutat. Com va apuntar Quim Brugué, catedràtic de ciència política a la Universitat de Girona, i autor d’una peça inclosa a la memòria dels 20 anys del Consell de Ciutat que es va repartir entre les persones assistents, el retorn a la democràcia a partir dels anys 80 van suposar una certa eufòria participativa, que es va anar articulant a través de la creació de Consells de participació en temàtiques diverses i d’una “Administració oberta a escoltar”.
Com recordava Jaume Collboni, alcalde de Barcelona i president del Consell de Ciutat, el primer objectiu del Consell de Ciutat va ser reunir als representants de tots aquests consells per crear un “consell de consells” que fos l’espai de trobada de representants de diversos àmbits: sindicats, associacions empresarials, entitats veïnals, i institucions representatives de la ciutat, a més de ciutadania a títol individual. Un cop acomplida aquesta pretensió inicial, segons Collboni, “el Consell de Ciutat ha contribuït decisivament en l’evolució de la governança de la ciutat i s’ha convertit en un espai de representació cívica que recull la tradició participativa per enfortir les tasques del govern. L’espai entre la ciutadania i el govern”.
De fet, aquesta consolidació de l’òrgan es va constatar a través de les diferents ponències que van tenir lloc durant l’acte, on també es va poder visionar un vídeo commemoratiu en el qual, a part de les intervencions d’alguns membres del Consell de Ciutat i d’un recorregut històric dels dictàmens més importants aprovats per l’òrgan, es va comptar amb aportacions dels alcaldes i alcaldesses que l’han presidit.
Participació de diferents Consells de Ciutat
Més enllà de la celebració, el Consell de Ciutat de Barcelona va voler aprofitar l’ocasió per convidar diferents òrgans de participació d’altres ciutats amb l’objectiu de conversar sobre bones pràctiques i propostes de millora en l’exercici de la participació ciutadana.
En aquest sentit, Cristina Saiz, peça clau en la creació i el desplegament del Consell de Ciutat de Lleida, creat l’any 2021, i secretària del mateix, va exposar que “el Consell de Ciutat de Barcelona ha estat un referent”. En el cas de Lleida, segons Sainz, l’òrgan ha possibilitat que “diferents agents es puguin assentar a la mateixa taula i establir lògiques comunitàries”.
D’una forma similar s’expressava, Daniel Zulaika, president del Consell Social de Donostia, que va recordar que les indicacions d’alguns representants del Consell de Ciutat de Barcelona fa uns anys van ser molt útils per començar a caminar. Zulaika, que reconeixia que el seu era sobretot un òrgan de caràcter dialògic, va explicar que afronten les temàtiques a partir d’una frase concreta, a partir de la qual es van enriquint els arguments per donar resposta a les diferents problemàtiques.
La tercera a intervenir va ser Rosário Farmhouse, presidenta de l’Assemblea Municipal de Lisboa, la qual va argumentar la necessitat de potenciar la participació dels infants per tal de combatre la desafecció política i la creixent abstenció en les convocatòries electorals. En el cas de Lisboa, aquesta participació, tal com va explicar Farmhouse, es canalitza a través de l’Assemblea de la infància, formada per una quarantena d’infants d’entre 8 i 12 anys.
Finalment, Montserrat Morera, vicesecretària primera del Consell de Ciutat, va donar compte de les lògiques de funcionament de l’ens, tot assenyalant algunes de les recomanacions expressades pel Consell que van acabar impulsant polítiques públiques concretes, com ara la millora de l’accessibilitat a l’Administració Pública o l’extensió del conveni ESAL, el qual promou la cessió sol públic per habitatges cooperatius a preu assequible.
Nous reptes i propostes per millorar la participació ciutadana
Tot i les lloances corals expressades cap al Consell de Ciutat de Barcelona, també es va posar de relleu la necessitat de repensar algunes de les lògiques de funcionament de l’òrgan, així com els representants que el composen.
En aquest sentit, per Jaume Collboni, tot i la consolidació del Consell de Ciutat com el màxim òrgan de participació de la ciutat, l’ens encara ha d’assolir reptes importants com ara “aconseguir una major diversitat de persones d’orígens diferents en la composició dels membres del Consell, així com la representativitat territorial de tots els districtes de la ciutat, i millorar el circuit i el temps de retorn del govern de la ciutat als vostres dictàmens”. En relació a aquest últim punt, va ratificar que des de l’equip de govern n’eren conscients i que “és el nostre compromís”.
Per Quim Brugué, un repte prioritaris és propiciar debats que tornin a instar una dinàmica col·lectiva allunyada de temàtiques sectorials que monopolitzen les deliberacions d’una forma esbiaixada a l’entorn de certes temàtiques amb uns arguments molt particulars. Segons l’acadèmic, només d’aquesta forma l’òrgan serà capaç de liderar un procés d’enfortiment de la democràcia quan aquesta es troba amenaçada pel creixement exponencial de discursos d’odi i reaccionaris.
La necessitat d’aconseguir una major diversitat de les persones que formen part del Consell de Ciutat, la importància d’assegurar la paritat dels membres o el diàleg entre la ciutadania, les entitats i el govern de la ciutat, van ser altres reptes que van ressonar al llarg de l’acte, com ho demostra els resultats de la dinàmica participativa que es va dur a terme, on es va demanar a les persones assistents que expressessin a través dels seus telèfons mòbils quins conceptes s’havien de tenir en compte per tal de millorar la participació ciutadana.