Els tres préstecs s’han formalitzat amb Kutxabank, per un import de 35 M€ i venciment a deu anys, un altre amb Bankia, de 25 M€ i venciment a vuit anys i que incorpora una fórmula de sostenibilitat en què l’entitat financera es compromet a bonificar el cost financer del préstec si es compleixen determinats objectius de sostenibilitat de l’Ajuntament de Barcelona, i un tercer amb Caixa d’Enginyers, de 6 M€ i venciment a vuit anys.
Aquestes operacions busquen diversificar les vies de finançament més enllà dels préstecs amb la banca tradicional, que suposa el 34,2% de les fonts de finançament del consistori. La banca pública ofereix el 57,1% del finançament municipal, la banca ètica i cooperativa, el 4,3%, i el bo verd i sostenible, el 4,4% restant.
Amb la formalització d’aquestes noves operacions financeres, que se sumen als 50 M€ disposats del préstec amb el Banc del Consell d’Europa i als 45 M€ disposats del préstec amb el Banc Europeu d’Inversions, l’endeutament de l’Ajuntament de Barcelona a 31 de desembre de 2020, després d’atendre els 81,4 M€ d’amortitzacions de l’exercici, se situa en 799,7 M€.