Diuen, i és cert, que a Barcelona, com a Roma, hi ha set turons. Aquests petits promontoris que s’aixequen al pla de Barcelona són els de Modolell, Monterols, Putxet, Coll, Carmel, Rovira i Peira.

D’aquests set turons, sis s’aixequen en un paratge natural, com és el cas del turó de la Peira, de 138 metres d’alçària, que està dins del parc del mateix nom. Aquest turó, que antigament es trobava a la finca de Can Peguera, propietat de la marquesa de Castellbell, descendent dels Amat, es va començar a esquarterar el 1928, quan se’n van vendre 10,47 hectàrees per a la construcció del polígon de Cases Barates de Ramon Albó, conegut popularment com les Cases Barates d’Horta. Un conjunt d’habitatges de 534 cases unifamiliars que es construïren en un dels vessants del turó de la Peira per reallotjar una part de les famílies d’obrers que havien vingut a Barcelona per treballar, sobretot, en les obres relacionades amb l’Exposició Universal del 1929.

Una altra de les construccions en aquest vessant, i més a tocar del cim, va ser el grup escolar Giner de los Ríos, inaugurat per l’alcalde, doctor Aiguader, el 28 de febrer de 1932. El 1936, poc abans de la guerra, l’Ajuntament de Barcelona va convertir en parc urbà la part alta del turó, on hi ha el mirador i la creu de ferro.

Trenta anys després, el turó començava a perdre una part important del bosc en els altres vessants, per la ràpida construcció d’habitatges, els quals van acabar gairebé encerclant el cim. Aquest turó pertanyia a Horta fins fa pocs anys, perquè va ser adscrit a Nou Barris.

Autor: J. M. Contel

Peu de foto: Imatge del grup escolar Giner de los Ríos, al turó de la Peira el 1932. (Fotografia: facilitada per Dora Serra)