“Els Quinze”
Una de les expressions més populars de Barcelona des de fa molt temps per definir un lloc és “Els Quinze”, i l’indret, la cruïlla del passeig de Maragall amb les avingudes de Borbó i Mare de Déu de Montserrat, que avui dia és punt de trobada dels districtes de Sant Andreu, Horta-Guinardó i Nou Barris, encara que antigament només era la confluència dels d’Horta i de Sant Andreu.
Aquest topònim popular va sorgir a partir del 1911 i en una data incerta, i ho va fer a partir de l’entrada en servei de la línia de tramvia número 46, que anava de la plaça d’Urquinaona a Horta; el motiu va ser el preu del bitllet, que costava 15 cèntims, per anar des de la plaça d’Urquinaona fins a aquest indret. Hi ha versions que citen la Torre Llobeta, altres, la Sagrera, referint-se al punt de la divisió dels districtes. El cert és que en aquella època, a diferència d’avui, que hi ha un bitllet integrat a preu únic, l’import del viatge en tramvia tenia diferents tarifes: l’esmentada anteriorment; la d’Urquinaona fins al Camp de l’Arpa, de 10 cèntims; la d’Urquinaona a Horta, de 20 cèntims, i la del Camp de l’Arpa a Horta, de 10 cèntims. Uns viatges, els de llavors, en què era normal que el cobrador anunciés amb antelació els límits d’on acabaven els bitllets. El crit d’“Els Quinze”, en aquest cas, es va fer familiar entre els passatgers d’aquells tramvies, que, a poc a poc, el van anar incorporant al seu vocabulari per referir-se a aquest indret.
Cal tenir present, també, que en aquella època el passeig de Maragall es començava a urbanitzar, i que baixar a “Els Quinze” permetia a molta gent arribar a diferents nuclis poblacionals distribuïts al seu entorn.
Autor: J. M. Contel
Peu de foto: Un dels darrers models de tramvia de la línia 46.
(Fotografia: Els transports a Horta, de Desideri Díez)
