Enmig de la Guerra Civil Espanyola, el mes de maig del 1937 es creava a Barcelona la Gallina de Oro, una empresa que pocs mesos després canviava el nom pel de Gallina Blanca, tot un repte en aquells moments difícils que vivia Barcelona, on la gent, a banda d’aguantar la guerra, començava a patir el racionament d’aliments.

En aquest context, l’empresa, des del passeig de Gràcia, posava a l’abast dels famolencs ciutadans els “cubitos de caldo Gallina Blanca”, uns petits daus de brou concentrat que, al preu de 25 cèntims, esdevenien una autèntica revolució a l’hora de cuinar, perquè amb poc temps i d’una manera fàcil es podia fer una sopa o preparar una tassa de brou. Vista la importància d’aquest producte, i segurament pels moments que es vivien, van canviar el mot oro per blanca, segurament perquè era menys ostentós i probablement marcat per una estratègia publicitària que ha continuat fins al dia d’avui i de la qual podem donar alguns exemples del seu inici.

A banda de donar publicitat al nou nom, va començar a patrocinar espais a la ràdio. El diumenge 5 de desembre de 1937, a un quart de tres de la tarda, organitzava el primer concert Caldo Gallina Blanca, amb el tenor Emili Vendrell, simultàniament per Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya, i el diumenge 19 anunciava un concert sobre la masia catalana amb un text literari de Josep Maria Folch i Torres.

Aquests daus de brou van ser importants durant la guerra i la llarga postguerra, van permetre moltes famílies alimentar-se, i avui dia continuen sent igual de vigents, això sí, adaptats a les necessitats de les noves generacions.

Poc temps després de la desaparició de les cartilles de racionament, Gallina Blanca va llançar, el 1954, un nou producte: les pastilles de caldo Avecrem. Unes pastilles que, amb el temps, van anar diversificant-se. Però si una cosa diferenciava els productes Gallina Blanca era també la seva promoció i publicitat en aquella societat amortida per la dictadura i que començava a moure’s en el desarrollismo d’aquella època. I això es trobava en els programes de ràdio i en les pàgines senceres dels diaris, entre les quals destaca la portada de La Vanguardia del dia 28 de novembre. Als anys cinquanta destaquen programes com Jaque a la orquesta, el programa que cada dimecres a les nou del vespre emetien les 32 emissores de la cadena SER; La familia contesta, del 1959, emès per les llavors 40 emissores de la SER, o altres com Mademoiselle de Paris, Avecrem llama a su puerta, Solo contra todos, etcètera.

Tot això combinat amb publireportatges, concursos diversos o la contractació de persones conegudes com la Mary Santpere que en català deia “Nois, quina sopa!”, Sofia Loren, etcètera. A començament dels anys setanta, la importància del paper i de la ràdio va anar canviant i Gallina Blanca es va obrir pas amb anuncis a la televisió. Un altre fet important va ser la presència de Gallina Blanca a la plaça de l’Univers de la Fira de Barcelona en diferents certàmens, fins al punt que el 1976 va ser una de les quatre empreses fundadores de l’actual Alimentaria. Una fira que ha anat guanyant adeptes fins a convertir-se en una de les més importants del món. I, pel que fa a Gallina Blanca, després de més de setanta anys del seu naixement segueix lligada a la ciutat.

Autor: J. M. Contel

Peu de foto (1): Imatge d’un tramvia, a partir del 1954, anunciant un nou producte de Gallina Blanca, el brou Avecrem.

Peu de foto (2): Imatge de l’estand de Gallina Blanca a la Fira de Barcelona dels anys 1950-1960.

Mostra’n menys