L’escola Tresfonts
El 31 de maig de 1899, Francisca Tubau Massanell va comprar tres solars entre el que avui és la rambla de Volart i el carrer de Feliu. Dos d’aquests terrenys els va adquirir a Joan Jori Saladrich i Dominga Puigdengolas, i el tercer a Joan Jori Vilaseca. El 1907, Josep Parramon i Francisca Tubau van encarregar als constructors José Aragall e Hijos la construcció d’una escola per un import de vint mil pessetes amb el nom de “Colegios Municipales del Guinardó”, segons consta en un document dels constructors del 18 d’abril de 1908. Tot i que es va acabar de construir, l’Ajuntament no va concedir el permís d’obra fins a l’1 de febrer de 1909.
Aquesta escola va ser llogada per l’Ajuntament de Barcelona amb un contracte anual que, després de molts anys, va ser signat de nou, amb una validesa indefinida, per l’alcalde Joan Pich i Pon, el 31 de juliol de 1935. Poc abans d’aquesta nova signatura, l’escola va ser reformada per l’arquitecte Josep Goday, artífex dels centres escolars construïts a Barcelona durant la república. Una de les moltes característiques eren les fonts que repartia estratègicament per cada centre escolar.
Després de la guerra, el 1939, el centre, convertit en escola de nenes, va rebre el nom d’escola Sardà i Salvany, en record del polèmic i integrista sacerdot Fèlix Sardà i Salvany (1844-1916), autor del controvertit llibre El liberalismo es pecado. El 1983, l’escola va passar a ser mixta, i més endavant, el 1998, el Consell Escolar va aprovar per unanimitat el canvi del nom del centre, que a partir del 1999 es passà a dir CEIP Tresfonts.
Autor: J. M. Contel
Peu de foto: Entrada al centre pel carrer de Feliu el 1914. (Fotografia: CEIP Tresfonts, cedida per Daniel Cabrero)
