La primitiva església de Sant Joan d'Horta es trobava prop de Can Cortada, per on avui hi ha el carrer de l'Església. L'edifici, que havia estat consagrat com a església el 12 de juny de 1260, era petit, sense condicions i allunyat del poble, cosa que va propiciar un debat entre la societat hortenca sobre la conveniència de construir-ne un altre, més a prop i més gran.

Finalment, el 24 de juny de 1905, un any després de l'agregació d'Horta a Barcelona, es col·locava la primera pedra de la nova església, extreta de l'antiga, en un terreny cedit pel comte de la Vall de Merlès, en un acte que va ser presidit pel cardenal Casañas, que va signar l'acte juntament amb el rector, la comtessa, el seu fill Antoni, l'arquitecte Ramon Riudor i l'empresari Manel Pastó, entre altres prohoms de l'antic poble. Al final del mes de juliol del 1909, enmig de la construcció del nou edifici, va esclatar a Barcelona una revolta, la Setmana Tràgica, que va anar acompanyada de la destrucció de molts edificis religiosos de la ciutat. El darrer dia, quan els revoltats es retiraven perseguits per l'exèrcit, van cremar la vella església d'Horta, la qual, però, es va conservar fins ben entrat el segle XX. El 16 de gener de 1911 es va inaugurar una part del nou temple, moment en què el seu arquitecte, Ramon Riudor, va deixar l'obra i se'n va fer càrrec Enric Sagnier. Finalment, l'edifici, projectat en un estil gòtic modernitzat, es va inaugurar el 21 d'octubre de 1917. Anys després, el juliol del 1936, l'església va ser incendiada i destruïda. La seva reconstrucció va començar un cop acabada la guerra, i el 1980 se'n va inaugurar la portalada i el timpà de la façana, obra del pintor J. Torras i Viver.

Autor: J. M. Contel

Fotografia: Imatge de l'antiga església de Sant Joan d'Horta (Jaume Caminal - Lluïsos d'Horta)

Juliol del 2007