La Torre Llobeta és una magnífica mostra de l'arquitectura gòtica catalana del segle XV i l'inici del XVI, que manté encara els arcs gòtics que, procedents de diferents indrets de la ciutat, hi va incorporar al seu dia l'arquitecte municipal Pere Falqués.

Construïda cap al segle XV, al marge de la riba dreta de la riera d'Horta, la Torre Llobeta es troba avui envoltada pels carrers de Santa Fe, on hi ha l'entrada, Cartellà, Subirats i passeig de Maragall, en la línia divisòria avui dels districtes d'Horta-Guinardó i Nou Barris. L'antic casalot pertany actualment a Nou Barris.

Antigament, els terrenys de la finca de la Torre Llobeta ocupaven una part important del nus de comunicacions conegut com els quinze: el passeig de Maragall i l'avinguda de Borbó. Els terrenys es van haver de mutilar l'any 1868 per obrir la nova carretera que unia la Sagrera amb Horta, la qual pujava pel carrer de Garcilaso, seguia per l'actual passeig de Maragall fins a aquesta població, i s'entrecreuava a la part dels quinze amb la que anava des de Barcelona, per la part inferior del passeig de Maragall, fins a Santa Eulàlia de Vilapicina, passant per l'actual avinguda de Borbó. Era un punt de descans per als viatgers que feien el trajecte de Barcelona a Horta, on podien fer un àpat, mentre el majoral abeurava les cavalleries.

Les seves terres van estar dedicades a l'agricultura fins ben entrada la dècada del 1940. Després, cap als anys cinquanta, una part dels terrenys es van convertir en edificables. Pel que fa a l'edifici, el seu darrer propietari, el Sr. Comas d'Argemir i Serrallonga, el va cedir a l'Ajuntament per a ús social. La torre, restaurada i recuperada, es va convertir en el Centre Cívic Torre Llobeta.

Autor: J. M. Contel

Foto: Imatge de cap als anys cinquanta del segle XX, d'una Torre Llobeta abandonada (Arxiu Dte. N. B.)