L’apartat “La guerra de Successió al Guinardó i Horta” és obra de Joan Corbera, membre d’El Pou, Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada.
Aquest contingut, desglossat en vuit subapartats, es va publicar a la revista homònima d’aquest grup d’estudis, en el seu número 3 del desembre del 2013, concretament a les pàgines 9 a 15.
Agraïm a Joan Corbera i a El Pou la generosa cessió d’aquests textos i imatges que ens parlen del desenvolupament de la guerra de Successió als territoris del Guinardó i d’Horta, uns episodis poc estudiats i que tenen un valor molt important per a la historiografia d’Horta-Guinardó.
Fonts consultades:
- CLAPÉS I CORBERA, Joan. Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar/IV. Barcelona: Llibreria Catalonia, 1930-1931.
- TORRAS I RIBÉ, Josep M. La guerra de Successió i els setges de Barcelona (1697-1714). Barcelona: Rafael Dalmau, 1999; Felip V contra Catalunya: testimonis d'una repressió sistemàtica (1713-1715). Barcelona: Rafael Dalmau, 2005.
- KAMEN, Henry. Felipe V, el rey que reinó dos veces. Madrid: Temas de Hoy, 2010 (Hospitalet de Llobregat: Book Print Digital).
- GARCIA ESPUCHE, Albert (et al.). Política, economia i guerra. Barcelona 1700. Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Institut de Cultura, DL 2012.
- GARCIA ESPUCHE, Albert (et al.). Història dels Llupià (1088-1771) i dels seus llinatges incorporats: Icard, Roger i Vallseca. Perpinyà: Trabucaire, 2007.
- www.11setembre1714.org
No és fàcil imaginar com era el territori de l’actual districte d’Horta-Guinardó 300 anys enrere. L’element que es manté més recognoscible, a pesar de les grans alteracions urbanístiques, és la seva geografia: els turons i les rieres. Precisament aquesta realitat física va ser la causa que els nostres barris tinguessin un gran protagonisme al llarg de diverses guerres i batalles. Era necessari trobar un lloc enlairat per dirigir les tropes i unes valls tranquil·les per instal·lar-hi els campaments militars. Aquestes condicions les complien àmpliament els desnivells dels Tres Turons, la planura de la Vall d’Horta i tot el traçat de la seva riera fins al mar.
Aquesta geografia estava habitada per pagesos. Petits nuclis urbans creixien a Horta i a Vilapicina. Enmig de la ruralia s’hi aixecaven masies i torres senyorials, edificis ben construïts, que van servir per aquarterar soldats o, almenys, els seus capitans. La cohabitació entre pagesos i militars sempre ha estat dolenta, especialment als segles XVII i XVIII, pel dany que causaven els exèrcits a les collites i a les persones. Es fa difícil documentar les incidències sobre la vida quotidiana d’aquest conflicte, el pitjor estrall de la guerra per a moltes famílies pageses.
Mostra’n menys
