Horta - Guinardó

Un punt d’especial interès militar va ser el mas Guinardó, situat sobre un turonet, anomenat Cogoll, amb molt bona vista sobre la plana barcelonina. Aquest lloc va ser la talaia des d’on els comandaments atacants van dirigir els dos setges que va patir Barcelona al segle XVII.

El primer setge va tenir lloc del 4 d’agost de 1651 a l’11 d’octubre de 1652, durant la guerra de Separació o dels Segadors. Durant aquells 14 mesos, la ciutat va patir les calamitats de la guerra. Les tropes espanyoles, dirigides per Joan Josep d’Àustria (fill bord del rei Felip IV) van forçar la rendició de la ciutat comtal, que en aquells moments formava part de la corona d’un jove Lluís XIV, rei de França, a qui s’havia atorgat el títol de comte de Barcelona. El virrei francès, el mariscal Philippe de la Motta, s’oposava a la rendició, però els consellers ho veien com la sortida més raonable. El 4 d’octubre van començar les negociacions i el dia 11 del mateix mes, el conseller en cap, Rafael Casamitjana, es va dirigir al mas Guinardó a prestar fidelitat al rei espanyol en la persona del seu representant, Joan Josep d’Àustria, “demanant postrat a sos Reals Peus perdo general de tots els errors comesos des del any 1640, per esta Ciutat... sie servit sa Alteza fer gratia y mercè a esta ciutat de restituhirla en raho de sos privilegis del modo y manera se trobave antes del any 1640” [sic]. El tractat dels Pirineus, del 7 de novembre de 1659, va signar la pau entre espanyols i francesos al preu que Catalunya perdés els comtats del Rosselló i la meitat de la Cerdanya.

Durant el segon setge, els protagonistes van ser els mateixos però des de costats diferents. Les tropes franceses, a les odres del duc de Vendôme, van circumval·lar Barcelona, en el darrer capítol de la guerra dita dels Nou Anys (1688-1697). La poca decisió del virrei austriacista Francisco Ramon Fernández de Velasco va fer que s’entregués la ciutat després d’un setge curt (del 4 de juny al 9 d’agost de 1697) però molt violent, que va causar moltes destrosses i morts a la ciutat. L’exèrcit francès va continuar a Catalunya fins a començaments del 1698, en què es va aplicar el tractat de Rijswijk. Una important cartografia militar d’aquest setge, de molta qualitat, ha arribat fins a l’actualitat, i s’hi pot veure clarament el paper estratègic que hi va tenir el mas Guinardó. Els catalans van criticar durament l’actuació negligent del virrei Velasco. El febrer del 1698, el rei Carles II el va substituir pel príncep Jordi de Darmstadt, personatge que va tenir un gran protagonisme en la guerra de Successió.