A pesar del fracàs aliat, les coses ja no van ser iguals a Catalunya i a Barcelona. Es va incrementar la propaganda austriacista, i la política repressiva del virrei Velasco va fer la resta. A Viena, els generals aliats van aprendre la lliçó i es van preparar millor de cara a un nou intent. En aquest camí, dos fets van reforçar les posicions austriacistes. En primer lloc, el pacte dels Vigatans, signat el 17 de maig de 1705, i en segon lloc, el pacte de Gènova, signat el 20 de juny del mateix any, entre una representació catalana, no oficial però significativa, i el Govern anglès. Aquest acord oferia el suport a l’arxiduc Carles d’Àustria, d’una banda, i garantia les constitucions catalanes, de l’altra. L’opinió pública, amb el coneixement d’aquestes informacions, es va escalfar encara més. El virrei va enviar el governador general de Catalunya, Joan de Llupià, a contrarestar i a perseguir l’expansió austriacista. Ja veiem, doncs, que la família Llupià, en les seves diverses branques, simpatitzava amb els botiflers.
A finals d’agost del 1705, una nova flota aliada es va presentar davant de Barcelona, i va desembarcar de nou entre el riu Besòs i el turó de Montgat. Es van aixecar voluntaris i miquelets per tot el país que van decantar molts pobles i vil·les al costat de l’arxiduc. Barcelona resistia amb poca convicció. La plana major de l’exèrcit aliat, format per quasi vint-i-cinc mil homes, es reunia a cal Borni, a tocar de la riera d’Horta. A mitjan setembre, un atac aliat va aconseguir, després de moltes dificultats, dominar el castell de Montjuïc. En aquesta batalla va trobar la mort el príncep Jordi de Darmstadt. El Consell de Cent i la Diputació del General es van mostrar reticents a donar un ple suport al virrei Velasco. La Barcelona borbònica va capitular el 9 d’octubre, i el 7 de novembre l’arxiduc, amb el títol de Carles III, va entrar oficialment a la ciutat comtal. Acte seguit es van convocar unes noves Corts a Barcelona, com corresponia amb l’entrada d’un nou rei. Malgrat diversos intents, les forces borbòniques no van tornar a dominar Barcelona fins el dia 11 de setembre de 1714.
