El dia 12, a les nou del matí, hi va haver un eclipsi total de sol, que va durar, en total, unes dues hores. Aquest fenomen natural va crear un gran desconcert entre les tropes en retirada, com si fos un avís de desastres majors. Carreras i Candi, parlant del mas Guinardó, dona aquesta referència: “També hi estava lo Duch d’Anjú (al mas Guinardó) en 12 Maig 1706, quan se li eclipsà enterament lo sol, que durà cerca mitja hora, quedant la escuritat, vehentse brillar las estrellas en sentiment del cel de tants oprobis fets a Jesucrist, dexant totas las provisions y monicions, que eran sens fí, y 106 pessas de bronse” (Francesc Carreras i Candi, La Ciutat de Barcelona, p. 1.038). Joan Clapés, l’historiador de Sant Andreu, també comenta aquesta retirada: “[...] perdent l’exèrcit espanyol-francès un inmens botí, entre ells 130 peces d’artilleria, que estaven situades entre el barri de Santa Eulària i Sant Martí, algunes peces al Guinardó [...]” I continua: “El dia 11 estigueren encara a Sant Andreu per refer-se, més després de cremar alguns casals de la barriada de Santa Eulària i Horta, destruiren tres ponts que ells havien aixecat sobre el Rec Comtal [...] sortiren en direcció incerta, i robant el què pogueren, fins romperen la sèquia que per aquells temps conduïa l’aigua al moli i el saquejaren barbarament.” (Obra citada, p. 38-39). Sens dubte, el duc d’Anjou es va endur un mal record de la seva visita a Barcelona. Al capdavant del seu exèrcit es va retirar cap a França hostilitzat constantment pels miquelets catalans.
La vida de Felip V en perill
Un dels intents per recuperar Catalunya va ser el curt setge borbònic de Barcelona de l’abril del 1706. Davant l’amenaça dels exèrcits de l’Aliança, les dues corones (sobretot França) van organitzar una àmplia ofensiva comandada des d’Aragó pel mariscal de Tessé, i des del Rosselló pel duc de Noailles. El 3 d’abril es va iniciar el setge, presidit pel mateix Felip V, que va anar a residir a Sarrià. En aquesta data, els dos pretendents a la corona espanyola es trobaven l'un davant de l’altre, a pocs quilòmetres de distància.
L’arribada de l’exèrcit borbònic va ser ràpida, però encara més veloç va ser la fugida. En aquells moments, per Catalunya i a l’entorn de Barcelona es movien molts grups de militars, voluntaris i miquelets austriacistes. Un d’aquests grups, comandat pel comte de Cifuentes, la nit del dia 5 d’abril va atacar el quarter on residia Felip V, i van estar a punt de capturar el rei. Va aconseguir escapar-se, però va perdre la vaixella i totes les pertinences personals. Després d’aquest esglai, Felip V va preferir dormir a bord d’un vaixell francès. Les tropes franceses van intentar fortificar-se a Vilapicina, però no van tenir temps d’establir un autèntic setge. El 7 de maig va arribar l’armada anglesa, amb uns deu mil homes, que va forçar la retirada enemiga. El dia 11 de maig, l’exèrcit de Tessé es retirava cap a Montcada.
