Les grans famílies de la noblesa catalana i les dels ciutadans honrats de Barcelona van sobreviure a la guerra de maneres molt diferents, en funció de la seva fidelitat als Borbons o als Habsburgs. Molts d’aquests darrers es van veure obligats a marxar a l’exili, i es van refugiar a Viena, amb els seus béns confiscats. D’altres, menys assenyalats, van restar mig clandestinament al país. Els guanyadors van acaparar càrrecs i prebendes. Amb el temps, les barreres entre els dos bàndols es van anar esvaint, i el contracte matrimonial va servir per lligar persones dels dos costats.
Un cas ben significatiu és el de les famílies Llupià i Desvalls. El botifler Carles de Llupià i de Roger estava casat amb Isabel Fernández de Velasco, familiar del temut virrei, fet que reforçava la seva afinitat borbònica. Una neboda seva, Manuela d’Ardena i de Llupià, sisena marquesa de Llupià, es va casar el 1739 amb Francesc Desvalls i d’Alegre, fill d’Antoni Desvalls i de Vergós. Antoni Desvalls, capità de miquelets durant la guerra de Successió, el 1706 va rebre el títol de marquès de Poal de mans de l’arxiduc Carles. La seva activitat el va portar a l’exili a Viena, des d’on no va tornar mai més a Catalunya. El seu fill va aprofitar l’amnistia decretada el 1725 per recuperar alguns béns i el marquesat de Poal. El patrimoni de la seva dona era més important, de manera que Francesc Desvalls va anteposar el títol de marquès de Llupià als seus propis. Dues famílies antagòniques es van unir pel vincle del matrimoni. Un fill seu, Joan Antoni Desvalls i d’Ardena, va fer construir els jardins del Laberint i el palau de la torre Sobirana. Es va casar amb la marquesa d’Alfarràs, amb la qual cosa va incrementar molt més les seves propietats.
Un altre cas curiós és el de la família d’Alòs. Josep d’Alòs i de Ferrer, jurista de prestigi, va pagar la seva fidelitat a Felip V amb la persecució i el saqueig dels seus béns el 1705, després de la victòria austriacista. Es va salvar fugint a Castella. A partir del 1712, es va convertir en assessor de l’estat major de l’exèrcit borbònic que preparava la invasió de Catalunya, i va infiltrar confidents a la rereguarda aliada. El seu fill, Antoni d’Alòs i de Rius, amb 21 anys, era ajudant de Berwick durant el setge de Barcelona. El 1736, Felip V, en agraïment, li va donar el títol de marquès d’Alòs. Molts anys després, cap a mitjan segle XIX, un descendent seu, Lluís Ferran d’Alòs i de Martín, es va casar amb Gertrudis de Dou i de Moner. Un avantpassat d’aquesta senyora, Jacint Dou, va ser magistrat de la Reial Audiència durant el regnat de Carles III a Barcelona, el 1705. Mentre els d'Alòs fugien, els Dou ocupaven càrrecs. Lluís Ferran d’Alòs va heretar, el 1882, la torre Garcini, al Guinardó. El més interessant d’aquesta història és el fet que en aquesta torre hi havia penjats a la paret dos quadres corresponents a l’arxiduc Carles i a la seva esposa Elisabet Cristina. Del pretendent austríac i de la seva esposa s’han conservat a Catalunya poques imatges i, curiosament, aquests dos quadres es van salvar en una casa d’arrels borbòniques. L’explicació la trobaríem en el fet probable que aquestes dues obres procedien del llegat Dou. El germà gran de Lluís Ferran d’Alòs i de Martín va heretar el marquesat d’Alòs, i ell, a través del seu casament amb Gertrudis de Dou, una rica família, va aconseguir, el 1880, el títol de marquès de Dou i va acaparar tota l’herència de la seva esposa. Fos com fos, aquests dos quadres dels pretendents austriacistes es van conservar a la torre Garcini, fins que els seus propietaris la van abandonar el 2010. L’Ajuntament de Barcelona va adquirir les dues pintures, que s’exposen al Born Centre de Cultura i Memòria.
Fonts consultades:
- Clapés i Corbera, Joan. Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar/IV. Barcelona: Llibreria Catalonia, 1930-1931.
- Torras i Ribé, Josep M. La guerra de Successió i els setges de Barcelona (1697-1714). Barcelona: Rafael Dalmau, 1999.
- Torras i Ribé, Josep M. Felip V contra Catalunya: testimonis d'una repressió sistemàtica (1713-1715). Barcelona: Rafael Dalmau, 2005.
- Kamen, Henry. Felipe V: el rey que reinó dos veces. Madrid: Temas de Hoy, 2010 (Hospitalet de Llobregat: Book Print Digital).
- Garcia Espuche, Albert (et al.). Política, economia i guerra: Barcelona 1700. Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Institut de Cultura, DL 2012.
- Garcia Espuche, Albert (et al.). Història dels Llupià (1088-1771) i dels seus llinatges incorporats: Icard, Roger i Vallseca. Perpinyà: Trabucaire, 2007.
- www.11setembre1714.org
