Horta - Guinardó

Un dia dels difunts, l’1 de novembre de 1700, va morir el rei Habsburg, Carles II, sense deixar descendència pròpia. En el seu testament va designar com a hereu el duc Felip d’Anjou, Borbó, enfront d’altres candidats com era el cas de l’arxiduc Carles d’Àustria. Felip V, el nou rei francès, va entrar a Espanya per Irún el 22 de gener de 1701. Pocs dies després, va destituir, i més tard va expulsar, Jordi de Darmstadt (de fet, ja havia complert el trienni virregnal que li corresponia) i el 7 de febrer va nomenar el comte de Palma nou virrei de Catalunya. Aquest procediment no estava d’acord amb les constitucions de Catalunya, ja que abans de designar virrei, el nou rei havia de jurar les lleis del Principat.

Vuit mesos més tard, el 30 de setembre de 1701, Felip V va arribar a Barcelona i dos dies després va jurar les constitucions catalanes a la Catedral. Al cap de poc temps es van convocar les Corts de Catalunya, les sessions de les quals es van allargar fins al 14 de gener de 1702. Els resultats d’aquestes llargues sessions parlamentàries van ser positius. Tot feia pensar que la nova monarquia començava amb bon peu, si tenim en compte que feia més de cent anys que els reis austríacs espanyols no havien conclòs Corts ni havien jurat les constitucions. El noble Carles de Llupià i de Roger, propietari de la Torre Sobirana d’Horta (al costat dels actuals jardins del Laberint) va tenir un paper important en les deliberacions, i va donar suport al nou rei. Felip V el va premiar concedint-li el títol de marquès de Llupià, el 1702.

La bona acollida del nou rei es va veure endolcida amb l’arribada de la seva promesa, Maria Lluïsa de Saboia. El dia 2 de novembre de 1701 es van casar a Figueres. El rei tenia 17 anys i la nova reina, 13. La parella reial va viure a Barcelona una apassionada lluna de mel. Per les obligacions del càrrec, el monarca va embarcar el 8 d’abril de 1702 en direcció a les seves possessions italianes. En l’àmbit interior semblava que tot anava bé. A escala internacional ja era una altra cosa. Al maig del 1702, la Gran Aliança de l’Haia (Anglaterra, Àustria, Holanda) va declarar la guerra a les dues corones borbòniques, França i Espanya. Un any més tard, el setembre del 1703, l’arxiduc Carles d’Àustria va ser proclamat rei d’Espanya a Viena. El conflicte bèl·lic s’havia posat en marxa.