Història de Can Baró
El barri de Can Baró, situat al peu i als vessants del turó de la Rovira, es va formar al voltant d'un mas que actualment és un centre d'ensenyament. El mas esmentat, bastit l'any 1674, estava situat en un dels extrems del terme de Sant Martí. Es dedicava, com altres masos de la zona, al conreu del blat. La parcel·lació de Can Baró per urbanitzar-lo es va iniciar al voltant dels anys vint del segle passat.
Amb la immigració, especialment durant els anys cinquanta i seixanta, Can Baró, com altres barris que l'envolten, va viure un creixement molt intens, sovint de caire especulatiu, amb edificacions i grans blocs que van exhaurir, fins al límit, la capacitat d'una trama urbana configurada, en bona part, per carrers estrets i costeruts. Els darrers anys hi ha hagut un esforç per corregir els dèficits acumulats i dotar el barri dels equipaments necessaris, malgrat les limitacions imposades per la manca d'espais.
A la part alta del barri, entre el final del carrer de Francesc Alegre i el carrer de Marià Labèrnia, hi va haver un grup important de barraques que va perviure fins a la dècada dels vuitanta. Actualment s’hi mantenen algunes edificacions, si bé l'espai forma part del parc dels tres Turons, pendent que es posi en marxa definitivament. Al sector també s’hi troba un viver de Parcs i Jardins.
Recentment s'ha procedit a la rehabilitació de la bateria antiaèria construïda a mitjan 1937 amb motiu de la Guerra Civil. Aquest emplaçament, situat a l'entorn del cim del turó de la Rovira, perviu juntament amb les restes d'un poblat ibèric i les restes del grup de barraques esmentat abans. Tot plegat forma un conjunt d'elements de memòria històrica situat en un mirador que permet, alhora, gaudir de les vistes esplèndides sobre la ciutat.
