Horta - Guinardó

El programa que presentem amb motiu de la celebració de la Copa Amèrica a Barcelona aquest any per la Regata Cultural té en compte el país guanyador de l’edició anterior, Nova Zelanda. A través de la seva producció cinematogràfica es pot accedir a un país i la seva cultura que hauríem de conèixer millor. Aquesta selecció de cinema neozelandès es conforma de set títols i comença amb la producció The Piano (1933), dirigida per Jane Champion fa més de trenta anys, que va aconseguir portar el cinema neozelandès a l’èxit mundial. Varies generacions recordaran aquest títol que va sorprendre pel seu guió, la seva protagonista, la bellesa de les seves localitzacions salvatges, l’àudio i la proposta estètica de la directora. Aquesta pel·lícula va ser un descobriment i va donar a conèixer un cinema que gairebé no tenia distribució a Espanya, seguit de la premiada trilogia El senyor dels anells (2001-2003), dirigida pel neozelandès Peter Jackson. Tot i no estar inclosa en la selecció es inevitable mencionar-la. En aquest cas hem preferit comptar amb pel·lícules més recents i menys reconegudes però que són representatives del nou cinema del país. A la projecció de The Piano seguiran les projeccions de Broken (2018) de Tarry Mortlock; Vai (2019), una pel·lícula feta per nou dones Becs Arahanga, Amberley Jo Aumua, Matasila Freshwater, Dianna Fuemana, Miria George, Ofa Guttenbeil, Marina McCartney, Nicole Whippy y Sharon Whippy; Bellbird (2019) de Hamish Bennett; Tomorrow I Quit (2021) de Bertrand Remault i Cousins (2021) de Ainsley Gardiner i Briar Grace Smith. El gènere dramàtic predomina en totes aquestes produccions apuntant a diferents realitats que es superposen unes a les altres deixant veure múltiples aspectes d’una societat que, de vegades, només el cinema ens permet conèixer.

• Dissabte, 21 de setembre de 2024, a les 20h

The Piano

Jane Campion │ 1993 │ 117’ │ Drama 

Ada McGrath, una dona muda des de la infantesa, i la seva filla, la Flora, són abandonades amb totes les seves pertinences, inclòs un piano, en una remota platja de Nova Zelanda després d’un llarg viatge des d’Escòcia. L’Ada és víctima d’un matrimoni concertat amb l’Alisdair Stewart, un vilatà fred i distant que es nega a transportar el piano fins a la nova llar que comparteixen. Desil·lusionada i aïllada en el seu nou entorn, l’Ada comença a mantenir una intrigant relació amb George Baines, un veí que mostra interès pel piano i per ella. Aquesta relació prohibida desencadenarà un conflicte que impactarà en les vides dels protagonistes. Holly Hunter va rebre un Oscar per la seva interpretació el 1994 pel seu paper com a Ada.

Tràiler: https://www.youtube.com/watch?v=61ooIf1QDZo

Jane Campion (1954, Wellington, Nova Zelanda) és una directora i guionista neozelandesa que centra la seva producció en temàtiques de dona i patriarcat com la que es reprodueix a  The Piano. Campion es va graduar en antropologia a la Universitat Victoria de Wellington el 1975 i a continuació va ingressar en el Sydney College of the Arts a la Universitat de Sidney. Més endavant, va matricular-se a l’Escola Australiana de Radio, Televisió, i Cinema.  La seva primera pel·lícula Sweet Dreams (1989) va ser seguida de An Angel at my table (1990), originalment produïda per la televisió neozelandesa basada en l’autobiografia de Janet Frame. Campion va rebre la Palma d’Or i un Premi de l’Acadèmia per la direcció de The Piano(1993) i la redacció de millor guió original. The Piano és una pel·lícula que trenta anys després segueix captivant tots els públics.  

• Dissabte, 28 de setembre de 2024, a les 20h

Broken

Tarry Mortlock │ 2018 │ 97’ │ Drama

Broken(2018) , és la reinterpretació d’una historia real ambientada a Gisborne, Nova Zelanda. Logan, un ex líder d’una banda delictiva, deixa enrere la seva vida violenta per tenir cura de la seva filla, Tori. No obstant, quan Tori és assassinada per una banda rival, Logan s’enfronta a l’esquinçadora decisió de perdonar o buscar venjança. Per la seva part, Cruz, l’assassí de la Tori, també considera el perdó com la única forma de trencar el cicle d’odi que amenaça amb desencadenar una inevitable guerra de bandes. La pel·lícula es va inspirar en la història real de Tārore, una nena maori assassinada a mitjans del segle XIX. Tārore sempre portava a sobre l’Evangeli de Lluc, però quan és assassinada per una banda de delinqüents, l’assassí li va prendre. Sorprenentment, el seu pare va decidir no buscar venjança per l’assassinat, sinó perdonar. Quan l’assassí de la Tārore va llegir l’Evangeli, es va penedir tan profundament que va buscar el pare de la de Tārore per demanar el seu perdó. Finalment les bandes van aconseguir la pau.

Trailer: https://www.youtube.com/watch?v=Yhke8cgrarU

Tarry Mortlock és un director cinematogràfic, guionista i productor de televisió neozelandès. Es va llicenciar en la universitat del seu país natal, l’ Orewa College i és reconegut per la seva feina a Broken (2018) i The Long Road Home (2018).

• Dissabte, 5 d'octubre de 2024, a les 20h

Vai

Becs Arahanga, Amberley Jo Aumua, Matasila Freshwater, Dianna Fuemana, Miria George, Ofa Guttenbeil, Marina McCartney, Nicole Whippy, Sharon Whippy │ 2019 │ 90’ │ Drama

Vai (2019), és una pel·lícula coral realitzada per nou directores que retraten una mateixa dona, la Vai, a través de diferents actrius indígenes segons cadascun dels països del pacífic representats. La pel·lícula es va presentar al Festival Internacional de Cinema de Berlín, el Festival de Cinema Maoriland i el Festival de Cinema South by Southwets el 2019. Aquell mateix any va ser nominada a Millor Pel·lícula Internacional en el Festival Internacional de Cinema d’Edimburg i a Millor Pel·lícula en el Festival Internacional de Cinema de Seattle. Vai s’ha convertit en un arquetip i un símbol cultural de l’apoderament femení en diferents comunitats aborígens de la regió de l’Àsia-Pacífica, a través de la qual les nou directores exploren la força de la dona contradient els tòpics i prejudicis encara existents.

Tràiler: https://www.youtube.com/watch?v=EB8i0Z2XonI

Vai (2019), és un llargmetratge fet per nou directores de la regió de l’Àsia-Pacífica, rodada en set països diferents: Fiji, Tonga, Illes Salomon, Kuki Airani (Illes Cook), Samoa, Niue i Aotearoa (Nova Zelanda).

• Dissabte, 12 d’octubre de 2024, a les 20h

Bellbird

Hamish Bennett │ 2019 │ 95’ │ Drama

Al llarg de les quatre estacions en el nord de Nova Zelanda Bellbird narra la història del Ross, un granger de poques paraules que tracta de sobreposar-se a la sobtada pèrdua de la seva dona, la Beth. Les seves ganes de viure s’han anat amb ella i la seva relació amb el seu fill Bruce sempre ha estat distant, la intervenció d’un noi del poble com Bob, el veterinari Clem i del cap del Bruce ajuden a que les coses millorin. Tot i això, al cap d’un any, el Ross seguirà intentant superar el dol. La pel·lícula explora una història d’amor a la que posa fi la pèrdua i acaba amb l’esperança de qui sobreviu a la tragèdia.

Tràiler: https://www.youtube.com/watch?v=9DOiI_zYQrs

Hamish Bennett és un cineasta neozelandès, d’ascendència maori. El seu primer curtmetratge, The Dump va rebre el premi al millor guió en el NZ Writers Guild Award el 2012. Bellbird és el seu primer llargmetratge i el va rodar a Norhland, la ciutat on va néixer.

• Dissabte, 19 d’octubre de 2024, a les 20h

Tomorrow I Quit

Bertrand Remault │ 2021 │ 81’ │ Drama

Margot és una turista de motxilla que viu amb molt pocs recursos i sempre es fica en problemes. Comparteix habitatge amb altres companyes quan descobreix el secret del masover. Aquest oculta una càmera en el bany que capta imatges de les noies nues amb impunitat. La Margot li deu uns diners que no està disposada a tornar-li, i aprofita l’oportunitat per fugir amb les proves per denunciar-lo. En la seva fugida, s’acaba instal·lant en casa de la seva perfecta germana i s’acaba entremetent en el seu matrimoni. La trama s’anirà complicant en aquesta relació triangular en què Margot fa el que pot per sobreviure.

Tràiler: https://www.youtube.com/watch?v=9Joj5-XOW6Y

Bertrand Remaut (Florida, 1996) és un cineasta, director de fotografia i editor francès/neozelandès. Va estudiar cine en París, va viatjar arreu del món i va acabar instal·lant-se a Aunckland, on hi viu. Treballa com a autònom en publicitat alhora que no abandona la realització de documentals i de cinema independent com Tomorrow I Quit.

• Dissabte, 9 de novembre de 2024, a les 20h

Cousins

Ainsley Gardiner y Briar Grace Smith │ 2021 │ 98’ │ Drama

Basada en la novel·la de Patricia Grace, la Mata, la Makareta i la Missy són tres cosines d’origen maori que van viure una infància molt unida marcada per records màgics en la seva terra natal. Des de llavors, les seves vides han pres camins molt diferents, encara que el desig de retrobar-se mai ha desaparegut. La Missy va créixer en una comunitat maori, però la seva vida es veu greument afectada per una profunda pobresa que li impedeix l’accés a una educació de qualitat. La Makareta és una dona amb estudis, que gràcies a la seva àvia va tenir la possibilitat de conèixer la cultura maori i de parlar tant la llengua aborigen com l’anglès. La Mata ha viscut una realitat oposada a la Makareta. Després de la mort de la seva mare és enviada a un orfenat i va créixer sense conèixer la seva cultura ni la seva comunitat. La seva vida s’ha vist molt marcada per un gran sentiment d’inferioritat racial. En aquesta obra es reconeixen les circumstàncies psicològiques, culturals i polítiques que envolten la realitat de la comunitat maori per mitjà d’un relat captivador i compassiu.

Trailer: https://www.youtube.com/watch?v=_jnYktU5lj8&t=82s

Briar Grace-Smith (1966) és una guionista, directora i actriu neozelandesa reconeguda per la seva tasca al món teatral i cinematogràfic.  Grace-Smith descendeix de les tribus Ngā Puhi i Ngāti Waiy manté un fort vincle amb la seva identitat nativa. Moltes de les seves produccions les protagonitzen indígenes o estan produïdes en llengua maori. Els seus primers èxits van ser en el terreny de l’art dramàtic. La seva primera gran obra Nga Pou Wahin recibió va rebre el premi Bruce Mason Playwriting Award. Ha escrit per la cooperativa dramàtica maori Te Ohu Whakaari i la companyia de teatre He Ara Hou, i ha participat també en diverses produccions televisives com Fishkin Suit. És guionista i directora de Waru (2017) i Cousins (2021), i dels curtmetratges Nine of Hearts (2011) i Krystal (2019).