Horta - Guinardó

Amb motiu de l’Any Tàpies, el Palau de la Música Catalana i el Museu Tàpies organitzen una visita combinada als dos edificis projectats per Lluís Domènech i Montaner: en primer lloc, l’antiga editorial Montaner y Simón (1880-1882), actual seu del Museu Tàpies, i, en segon lloc el Palau de la Música Catalana (1905-1908). La visita ens permetrà conèixer la història dels dos edificis, però també l’interès de l’artista per la música.

L'editorial Montaner y Simón va ser el primer de l’Eixample que integrava la tipologia i la tecnologia industrial, que combina el maó vist i el ferro, al teixit del centre urbà.

És juntament amb la casa Vicens d’Antoni Gaudí és un dels pocs exemples que queden d’una manera de construir avui desapareguda i exemplifica el pas d’una arquitectura eclèctica pròpia del segle XIX a un estil nou, el modernisme.

El Palau de la Música Catalana és una perla arquitectònica del Modernisme català i l'única sala de concerts declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO. Utilitza solucions arquitectòniques molt avançades, amb l'ús dels nous perfils laminats, una estructura central metàl·lica estabilitzada pel sistema de contraforts i voltes perimetrals d'inspiració gòtica, i amb l'aplicació de grans murs de vidre i la integració de totes les arts aplicades: escultura, mosaic, vitrall i forja.

La música sempre va acompanyar a Tàpies. Per a ell va ser una font d’inspiració i un model artístic; i en destacava el seu poder evocador. En els seus textos i entrevistes, Tàpies manifestà l’admiració per diversos estils i per músics de diferents èpoques, des de la música barroca de de Johann Sebastian Bach o la romàntica de Richard Wagner (1813-1883 )fins a compositors del segle xx com Arnold Schönberg (1874-1951), John Cage (1912-1992) o Karlheinz Stockhausen (1928-2007).

Descobriu la relació entre els dos edificis de Domènech i Montaner, el pas d'una arquitectura pròpia del segle XIX al més pur estil modernista vehiculats per la vinculació amb la música de Tàpies.