Què és la processionària del pi?
La processionària del pi (“Thaumetopoea pityocampa”) és un insecte lepidòpter —una papallona— fàcil d’identificar perquè fa bosses de fils sedosos a les branques dels pins. També se’n pot detectar la seva presència per les processons d’erugues que es mouen per terra i que li donen el seu nom característic.
Durant l’hivern, les erugues formen bosses a les branques dels pins i acostumen a sortir durant la nit per alimentar-se de les fulles. Generalment, la processionària baixa de l’arbre durant els mesos de febrer i març, però, com a conseqüència del canvi climàtic, aquest període es pot avançar al desembre. Un cop a terra, les erugues busquen llocs on enterrar-se per formar els capolls que els permetran convertir-se en papallones. És durant aquests mesos quan es poden veure les anomenades processons.
És perillosa?
Els pèls d’aquesta eruga, anomenats tricomes, poden provocar molèsties i problemes de salut en les persones i animals, sobretot en els gossos.
Els efectes poden ser irritacions en nas i ulls o reaccions al·lèrgiques. En el cas dels animals, aquests pèls els poden produir inflamacions a les parpelles o el nas. Si l’animal s’hi apropa més del compte o se’ls menja podria arribar a patir inflamacions a la boca, asfíxia o pèrdua de la llengua i els llavis ens els casos més greus.
Sempre que es detecta la presència de processionària a la zona, Parcs i Jardins col·loca cartells informatius que indiquen la necessitat de tenir cura dels infants i les mascotes perquè no entrin en contacte amb la plaga i evitar així possibles reaccions al·lèrgiques. Paral·lelament, l’equip compta amb un pla especial per tractar la plaga i reduir la presència de processionària a la ciutat.
Com es tracta aquesta plaga?
La gestió de tractaments fitosanitaris de l’Ajuntament dona prioritat a les pràctiques i als productes que generen menys riscos per a la salut humana i el medi ambient, utilitzant els mètodes químics com a últim recurs i amb el compromís de buscar alternatives ecològiques.
L’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona classifica les plagues i malalties en tres grups, en funció del dany que provoquen. La processionària forma part del grup A, que comprèn aquelles que representen un risc per la seguretat/salut de la ciutadania i la biodiversitat urbana. En aquests casos s’actua de manera immediata per tal d’eliminar la plaga amb la major rapidesa possible i s’utilitzen mètodes químics mentre no es tinguin mètodes alternatius aprovats que es considerin efectius.
La campanya contra la processionària del pi es divideix en dos tipus d’actuacions atenent al cicle biològic de l’insecte: tractaments preventius, que es realitzen a la tardor, i actuacions curatives, que es fan a l’hivern.
Els tractaments preventius es fan als pins de les zones enjardinades i en alguns cedres, ja que la processionària també pot afectar aquesta espècie. Es fan abans que s’observi l’eruga i amb dos tipus de tractaments. El primer és l’endoteràpia, que consisteix en l’aplicació d’insecticida mitjançant una injecció al tronc, especialment a les àrees de joc infantil i les àrees de gossos. Amb aquest mètode s’obté una eficàcia de gairebé un 100%. L’altre tractament és amb atomitzador, que vol dir aplicar insecticida amb un canó polvoritzador que distribueix el producte per la capçada dels arbres.
Els tractaments curatius es fan durant l’hivern als arbres que tenen bosses de processionària. Les accions es basen a tallar les bosses que siguin accessibles amb els recursos dels quals disposa Parcs i Jardins. Malauradament, les erugues formen aquestes bosses a la cara sud i les parts més altes de la capçada dels arbres, fet que en dificulta el seu accés. La retirada de bosses va començar el 22 de desembre de 2021 i encara s’està fent. Fins ara s’ha actuat en 160 arbres de tots els districtes. Dels arbres on s’eliminen les bosses es realitzen tractaments fitosanitaris amb insecticides. També cal tenir en compte que alguns dels arbres de la ciutat són de titularitat privada.
A part de la recollida de bosses, quan les erugues baixen a terra, Parcs i Jardins procedeix a la recollida de les processons que formen aquests erugues. Per a fer-ho, els operaris han de fer servir les mesures de protecció adients per evitar el contacte amb els pèls urticants de l’eruga.
Prova pilot per evitar els mètodes químics
L’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona, en col·laboració amb el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), promou un estudi pilot de control biològic en diverses àrees verdes de la ciutat. La prova consisteix a instal·lar caixes niu per a ocells insectívors i per a ratpenats; dos grups biològics que, segons la bibliografia científica, s’alimenten, entre d’altres, amb l’eruga i la papallona de la processionària del pi.
Actualment a la ciutat de Barcelona s’estableixen dos tipus de tractaments per al control de la processionària del pi: espais verds amb tractament químic i espais verds que formen part d’aquesta prova pilot, on es realitza el control biològic de la plaga (sense ús de tractaments químics).