Ken Pollet / Elena Ramírez (Màlaga, 1992)
Ken Pollet és el cos que poso a l’escenari per encarnar una pregunta. Hi poso un cos que és aquesta pregunta, i que és el meu. Aquesta pregunta mai resposta del tot: ¿home o dona? Ambdues coses i cap de les dues.
Ken Pollet porta aquesta pregunta, tan quotidiana per a l’Elena, a l’exageració sobre l’escenari. D’aquesta manera, faig la pregunta al públic, canviant-la de direcció. Home o dona? I tu? Per què necessites saber-ho? Què significa ‘home’ i ‘dona’ per a tu?
És en aquesta confusió, en aquest gender fucking, on neix el meu show: des de l’empoderament de l’amor, des de la necessitat d’expressar i investigar la meva identitat. Però també des de la necessitat de riure’m del masclisme i de la repressió d’identitats de gènere dissidents.
La meva identitat semblava il·legal quan era nena -gallimarsot!, bollera!-, i vaig sortir a cercar un món en què pogués ser amb ple dret, sense haver de justificar la meva existència cada dia. Mai havia vist aquest món, però sabia que existia, així que vaig anar a buscar-lo, a buscar-me.
El drag king ha estat per a mi un punt d’inflexió en aquest procés. Em permet expressar-me, reapropiar-me del meu cos, i afirmar i qüestionar qui soc. I, atès que qui soc és un problema per a molta gent, aquest acte d’expressió esdevé polític de forma irremeiable. Tot i que, havent estat assignada “dona” en el moment de néixer, ja tenia experiència amb el fet que el meu cos sigui, m’agradi o no, un territori polític.
Transvestir-me em permet lluitar en aquest territori. I em permet lluitar celebrant-me, amb amor: el fet de poder gaudir i celebrar qui soc, cridant-ho amb ganes, és una veritable revolució. Aquesta revolució té lloc a través de l’escenari, i m’obro a ser jo mateixi en la vida quotidiana.
