Le Duq (Bogotà D.C, 1990)
Feminitat i rol sexual són dues coses que no van lligades (com creuen molts), sinó que formen part d’aquesta no binarietat que és, en realitat, el que hauria de ser l’ésser humà, no binari. Ser genderfluid és el millor que m’ha pogut passar.
El recorregut d’aquest personatge es remunta als meus dies a la universitat, on sempre vaig sentir la LLIBERTAT (remarco llibertat, perquè és quelcom que em representa en la seva totalitat) de ser com sempre vaig voler ser, d’experimentar amb mi mateix i generar expectatives i rebuigs, ensenyant al món que ser diferent paga la pena.
Per sort, dins de tot aquest autodescobriment, el rol familiar ha estat un pilar fonamental dins del desenvolupament ple de les meves habilitats. Sens dubte, no seria qui soc sense el seu suport incondicional.
Des d’adolescent he estat rebel i revolucionari (encara avui ho soc). Per a mi, art i revolució són ànimes bessones. La música i l’audiovisual m’han ajudat intensament a aconseguir aquesta unió. Poc a poc, he pogut integrar ambdues coses i la barreja m’ha anat de conya.
Ser negre dins d’un món de blancs no ha estat un camí fàcil, però, en realitat, m’he sabut guanyar el meu lloc, creant i reivindicant.
Cal ensenyar i ensenyar bé. Comuniquem constantment amb el cos: imatges, accions... Cal llençar missatges que inspirin a la gent, que els hi retornin l’esperança i que facin que no perdin les ganes de lluitar, d’assolir allò inassolible i de somniar amb allò impensable. Crec que, poc a poc, és el que faig. I també amb la meva música. L’objectiu és trencar estereotips i recuperar els nostres espais.
Perquè tot allò “QUEER” va més enllà d’una etiqueta.
